Encara recordo, ja fa anys, la visita a Barcelona d'una dona índia anomenada Amma que afirmava que les seves abraçades curaven. No sé si les seves eres especialment curatives, però tots tenim experiència d'algunes abraçades que ens han buidat l'angoixa interna i hem pogut continuar pel camí de la vida.
Fa poc, una dona equatoriana coneguda, tot explicant-me el drama del terratrèmol al seu país, em va dir: "Li puc demanar un favor? Doni'm una abraçada..." I per uns segons vaig poder sentir tot el seu dolor en forma de llàgrimes sense consol.... Aquest moment em va fer pensar en els drames que vivim a distància i que se'ns fan més difícils d'assumir. Com els dols quan no podem acompanyar la família o els amics, sembla que no siguin reals. La distància distorsiona els fets i no ens ajuden a pair-los.
M'uneixo amb aquest escrit al mig milió d'equatorians que resideixen a l'Estat espanyol. Des d'Europa han de viure la destrucció d'una part del país, centenars de morts, milers de ferits.... El seu dolor és el nostre perquè la raça humana hauria de sentir qualsevol patiment com a propi.
Teresa Gomà, rscj
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.