Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Bisbe Torras i Bages «ens deixà La ciència del patir, pastoral signada el 7 de febrer de 1916 al llit de l’agonia, comiat fins al cel. Hores més tard moria en olor de santedat», ens recorda Miquel Bordas, en els apunts biogràfics sobre aquest prelat de Vic, del qual celebrem el centenari del  traspàs.

Precisament, arran d’aquest centenari, i en el marc del projecte Episcopus, endegat en el Bisbat de Vic per a recordar quatre figures de bisbes significatius en l’escaiença de diversos aniversaris (Bisbes de Vic:  Cinidi, Oliba, Veyán, Torras i Bages), s’ha editat aquest llibre que esdevé un recordatori de la vida d’aquest bisbe vigatà. Es tracten de manera sintètica els diversos aspectes de la seva vida i llur incidència en el món que l’envoltava. Des del context del seu temps, a càrrec de Mn. Norbert Miracle, fins a la biografia com a home del seu temps (Miquel Bordas). Fra Valentí Serra descriu el ressò eclesial de La Tradició Catalana, Mn. Ramon Corts explora el catalanisme del bisbe. Jordi Bohigues ens fa avinents les visites pastorals del bisbe. Mn Xavier Baró i M. Bàrbara Marchi centren la seva obra i la seva relació amb la vida artística del nostre país. Així com unes aportacions per part de Magdalena Bosch que ens encaminen vers el seu pensament estètic.

Aquest conjunt d’aproximacions a Torres i Bages ens ajuden a fer significativa aquesta figura episcopal de primers de segle passat, en els nostres temps. Certament aquest llibre, com fa constar en el pròleg el bisbe de Vic, Romà Casanova, no pretén ser «res més que una petita gota d’aigua en el mar de les publicacions sobre Torras i Bages (...). Des d’aquesta diòcesi estem convençuts de la seva santedat i del seu magisteri, que ens parlen avui també a tots nosaltres, homes i dones del segle XXI».

Mons. Valentí Miserachs, en el preàmbul, fa recordatori de l’expressió torrassiana que serveix de títol «els sants són homes de l’eternitat» per aplicar d’alguna manera al venerable bisbe “pastor i home d’Església català, i fins prohom català”. En ell «s’harmonitzen d’una manera natural i perfecta» la santedat i la catalanitat. Interessant apunt per als nostres dies.

Mn. Norbert Miracle, tot sintetitzant el marc historicoeclesial coincident amb el bisbe, fa notar que «l’Església tingué en aquest moment un destacat paper en la tasca de la recuperació de la llengua i la literatura catalanes amb Verdaguer al capdavant, com també en la reivindicació de la història, els drets i l’organització política de Catalunya. Molts eclesiàstics i laics cristians se sumaren a aquesta tasca que visqueren com una veritable missió de recristianització de la societat catalana renaixent».

Aquests dos pols marquen la vida del Venerable bisbe vigatà, com se’n fa ressò aquest llibre: cristianitat i catalanitat. Conjuga ambdues dimensions amb naturalitat envejable, sense menystenir, per suposat, la tasca pastoral al servei de l’Església que li ha estat confiada. Caldria afegir, com assenyala Miquel Bordas, que «la filial devoció al Sant Pare serà una constant tota la seva vida».

Es destaca en el llibre la reverència i l’atenció en la celebració de la missa, l’hàbit d’estudi que el marcà tota la seva trajectòria vital, el treball per la cultura, la valoració del sacerdoci per damunt dels àmbits sociològics, polítics o filosòfics... No oblida la dignitat divina que representa el sacerdoci, en el sentit d’un veritable servei al Poble de Déu, com diríem en els nostres dies.

Aquest llibre ens aproxima als diversos àmbits que descriuen la personalitat i obra del bisbe Torras i Bages. Té la gràcia, aquest llibre, que amb menys de tres-centes pàgines pots fer-te una idea bastant completa d’allò que va representar la vida d’aquest bisbe venerable en el context històric que li va tocar viure. I un bon repàs biogràfic abasta des de la seva acció pastoral fins a la manera d’entendre el país; des del pensament sobre l’art, el sacerdoci, la vida d’oració fins a la condició sacerdotal; des de la vinculació a la terra vigatana que va servir amb dedicació fins a la reflexió i l’estima al Sant Pare i a l’Església. Aquesta estima i la clarividència en la valoració de l’autoritat, la política i la religió, li va valdre els elogis del Papa Sant Pius X.

El proper 11 d’abril tindrà lloc a Vic la Trobada de preveres de la Tarraconense, un bon moment per testimoniar l’estima del clergat diocesà de casa nostra pel qui fou «el bisbe de Catalunya», com l’anomenà el P. Gabernet. Una trobada dels bisbes, preveres i abats amb la voluntat de refermar els nostres llaços presbiterals i reiterar aquesta figura episcopal que va significar molt pel nostre país i que encara avui ens estimula en el seguiment dels camins de Crist i en el servei al poble de Catalunya, encara que la realitat social, política i religiosa dels nostres dies sigui bastant diferent.

Pere Oliva March