Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tenia gana i em donareu de menjar,
tenia set i em donàreu de beure,
anava despullat i em vau vestir,
foraster i em vàreu acollir...
(Mt 25, 35-36)

Amb aquest fragment de l’Evangeli, fer-ne una consigna de vida des de l’experiència cristiana, en els dies d’avui, és tota una aventura. Pels nostres carrers i places de les ciutats i pobles de les nostres comarques, el nombre d’empobrits és cada dia més creixent. Un creient no pot estar-se al marge i restar tranquil, oi més si escoltem la veu del papa Francesc que ens convida una i altra vegada a anar a les perifèries i en el seu discurs de Quaresma d’enguany ens parla de no restar indiferents davant el sofriment de les persones avui. A vegades em pregunto quin públic tenia Jesús davant seu i quina realitat vivia el poble que fos així de clar en aquesta paràbola del judici final.

Avui, però, no ens podem posar al marge de tota aquesta realitat; oimés quan les nostres parròquies són encara un punt de referència per a moltes famílies i ho són més encara quan ens obrim a la caritat des de les nostres organitzacions com Càritas o altres iniciatives solidàries que podem portar a terme des de la comunitat cristiana.

Ran de la crisi he observat un creixent nombre d’empobrits, de desafortunats, a causa bàsicament de no tenir ni trobar feina. Vaig voler fer l’experiència de cercar feina, i em vaig sentir humiliat i menyspreat; això em va servir per a sensibilitzar-me més encara davant el pare o mare de família que, havent d’alimentar i vestir els seus, no té cap recurs i a poc a poc, tot i els possibles ajuts socials que pugui rebre, no arriben a totes les despeses de casa. Llavors ha de recórrer a les institucions que, obertes de mans i cor, ofereixen solucions al seu problema. Mai llavors no podem tancar les portes; al contrari, tenir-les obertes de bat a bat i a totes hores, perquè qui pateix necessitat, a vegades extrema, té totes les hores de dia i nit per passar gana!

Les paraules de Jesús en aquest fragment de l’Evangeli a mi personalment no em deixen pas indiferent, i a més em desvetllen els sentits per tal de trobar solucions. Caldrà enginy, iniciatives, que ofereixin una resposta a qui demana un camí. Un pobre mai no ha de marxar de la nostra comunitat cristiana amb les mans buides. Ens caldrà programar i projectar, actuar amb equip, ja que les aportacions de molts són més i millors solucions.

Podem llegir en Mt 6,32-44, quan el Mestre s’adona de la multitud que el segueix, que en sent compassió i convida els seus deixebles a donar-los menjar. Ells responen que és millor enviar-los a casa seva, que allí és un lloc despoblat; però hi ha uns pans i peixos i Jesús demana als seus que ho reparteixin, després de donar-ne gràcies a Déu. N’hi va haver per a tothom i en va sobrar. A ningú Jesús els va preguntar si anaven ben documentats, si estaven empadronats o eren ocupes d’algun pis. Sense perdre temps i a tots els presents els va donar aliment fins a saciar-se.

Aquí entrem en el camp de la solidaritat, que en cristià en diem caritat. Quan hi ha un projecte, quan hi ha una acció a favor dels pobres hom obre les mans i el cor, sorgeixen voluntaris per tot arreu, que ofereixen les seves mans i el cor per a fer el que calgui. Immediatament les campanyes d’aliments a favor d’altri ens desborden i només ens caldrà tenir un espai gran per encabir tot allò que la generositat del nostre poble ens fa arribar als centres d’atenció als pobres. La solidaritat del nostre poble és gran, molt gran. El nostre poble és sensible al sofriment de les famílies empobrides i tots estan a punt d’allargar la mà, encara que sempre hi ha qui es malfia d’aquell que para la mà i demana. Hi ha hagut experiències no gaire agradables; això ens portarà a no ser ingenus i saber controlar les diverses situacions o des dels nostres centres de caritat o també d’acord amb els serveis socials, allí on existeixin i funcionin.

Tenia gana i em vau donar de menjar... Mentre ressonin dins el nostre cor aquestes paraules de Jesús i les acollim amb un cor obert, la comunitat cristiana serà qui més farà a favor dels altres. Les perifèries de què parla el papa Francesc no són pas gens lluny, són davant de casa i a tocar de la porta. Fem, dons, de l’Evangeli de Jesús una experiència pràctica cada dia a través de la nostra caritat. I fem de la nostra pregària un força interior que res ni ningú no podrà ofegar. El testimoniatge dels creients a través de la caritat és el signe més clar de la pràctica evangèlica, alhora que també pregant en comunitat tot es fa possible, així combreguem el Pa de l’Eucaristia i combreguem en la taula dels empobrits.  

Joan Font Gumfaus