Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest és el lema del Dia del Seminari 2017, que enguany celebrem el diumenge 19 de març, vigília de la solemnitat litúrgica de sant Josep.

Es tracta d’una frase inspirada en la carta als Hebreus, que presenta el sacerdoci de Crist com a expressió de la seva missió entre els homes, com el veritable Gran Sacerdot amb una singular proximitat tant a Déu com als homes.

La proximitat al poble arrenca de la teologia de la carta als Hebreus sobre el sacerdot explicada magistralment a Presbyterorum Ordinis 3, que el papa Francesc considera un petit «compendi de la teologia del sacerdoci»: «Els preveres, presos d'entre els homes i constituïts en bé dels homes en allò que es refereix a Déu per oferir dons i sacrificis pels pecats, viuen enmig dels altres homes com entre germans» (PO3). Són tres moments clau que els preveres no podem oblidar:

És un home pres d'entre els homes, és a dir, que ha nascut en un context concret on ha après els seus primers valors, on s'ha relacionat amb la seva gent i fins i tot on ha incorporat una determinada espiritualitat. El papa Francesc, amb les seves habituals expressions col·loquials, diu que no som un «bolet que apareix d'improvís en la Catedral el dia de la nostra ordenació». El Papa ens recorda freqüentment que hem estat presos del propi ramat. Francesc introdueix la idea de la família com a centre de pastoral vocacional. A Amoris Laetitia (núm. 287 - 290) Francesc afirma «La família es converteix en subjecte de l'acció pastoral mitjançant l'anunci explícit de l'Evangeli i el llegat de múltiples formes de testimoniatge». També ens parla de les pròpies arrels: som homes d'un poble i d'una cultura que ens ha engendrat. A l’Equador, parlant als sacerdots i consagrats el Papa unia els dos aspectes: família i cultura que havien de preservar-se per no perdre la memòria. Deia: «Sant Pau es veu que intuïa aquest perill de perdre la memòria i al seu fill més volgut, el bisbe Timoteu, a qui ell va ordenar, li dóna consells pastorals, però n’hi ha un que toca el cor: “No t'oblidis de la fe que tenia la teva àvia i la teva mare”, és a dir: “No t'oblidis d'on et van treure, no t'oblidis de les teves arrels, no et sentis promogut”. La gratuïtat és una gràcia que no pot conviure amb la promoció i, quan un sacerdot, un seminarista, un religiós, una religiosa entra en carrera –no ho dic malament, en carrera humana–, comença a emmalaltir-se d'alzheimer espiritual i comença a perdre la memòria d'on em van treure».

És un home constituït en bé dels homes. Aquí trobem un punt central en la vida i el ministeri del sacerdot. Som sacerdots per servir els germans. «No som sacerdots per a nosaltres mateixos i la nostra santificació està estretament relacionada amb la del nostre poble». El Papa afirma que recordar això «ajuda els sacerdots a no pensar en un mateix, a ser autoritat i no autoritaris, ferms però no durs, alegres però no superficials; en definitiva, pastors, no funcionaris». El sacerdot és cridat d'entre el poble fidel per ser ungit i al qual és enviat per ungir. Sortir d'un mateix és completament necessari perquè «si no surts de tu mateix, l'oli es torna ranci i la unció no pot ser fecunda».

És un home que habita amb els altres homes com entre germans. «El sacerdot està per estar al mig a la gent: la proximitat, la proximitat» és una de les característiques que Francesc destaca constantment per als preveres… i per als bisbes també. Una proximitat al poble que ha d'estar acompanyada de dues especials formes de viure: tenir «entranyes de misericòrdia» i «una mirada amorosa». De forma molt gràfica Francesc ho expressà l'endemà de la beatificació de Mons. Romero. Les seves paraules en el Regina Coeli eren breus però significatives: «seguint l'exemple de Jesús, va triar estar enmig del seu poble, especialment dels pobres i els oprimits, fins i tot a costa de la seva vida».

Per aquest motiu, el lema d’enguany resulta especialment adequat per als seminaristes que han de fer un camí de formació com a configuració amb Crist i, com Ell, estar a prop de Déu i dels germans per ser en l’Església i en el món un signe visible de l’amor misericordiós del Pare.

Norbert Miracle Figuerola, rector del Seminari Major Interdiocesà