Les "Misses" de Nadal

La solemnitat de la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist té una riquesa litúrgica notable. Amb el pas dels segles aquesta festa ha adquirit nous formularis d'oracions i major abundància de textos bíblics. Exactament tenim quatre misses diferents del mateix dia, amb la seva eucologia pròpia i les seves lectures, també, per a cadascuna d'elles.

La primitiva celebració del Nadal (s. IV) a Roma incloïa una celebració de la missa a la basílica vaticana, sobre el sepulcre de l'apòstol Pere, durant el matí, a l'hora tèrcia. Amb el pontificat de papa Sixte III (432-440) es va introduir el costum de celebrar una missa a la nit a l'església de Santa Maria la Major, on es custodia la relíquia del pessebre. Al s. VI, la missa que se celebrava des d'un segle abans a l'església de santa Anastàsia, al Palatí, commemorant el naixement de la santa, es va convertir en la missa de l'aurora, celebrada també pel papa, amb l'abundant comunitat grega present a la ciutat eterna i que allí es reunia. El costum de celebrar en totes les esglésies aquestes tres misses de Nadal (nit, aurora, dia) com feia el papa, no es va generalitzar en l'Església fins al s. XVI.

A aquestes tres, el missal de sant Pau VI, després del Concili Vaticà II, n’hi va afegir una quarta, la de vigília, celebrada el dia 24 a la tarda. La missa més rellevant en molts països és la de la nit, anomenada popularment "missa del gall", però, com veiem, no és l'única, ni molt menys.

Així, doncs, tenim quatre celebracions de la missa de Nadal. Les oracions litúrgiques - col·lecta, sobre les ofrenes, postcomunió - s'han de respectar les assignades a cada missa; les lectures, en canvi, poden ser intercanviades, en el cas que no se celebrin les quatre i es vulgui privilegiar, per un motiu pastoral, alguna d'elles, especialment la més significativa, la lectura del pròleg de l'evangeli de sant Joan, el text "nadalenc" per excel·lència.

Jaume González Padrós