Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Un dels temes recurrents cada estiu a la premsa esportiva és el mercat de fitxatges. Enguany el Barça ha perdut una de les dents de la forca davantera del seu equip de futbol. Neymar jr. ha marxat al Paris Saint Germain, propietat d'un fons d'inversió creat per l'emir de Qatar. La xifra que han pagat per la clàusula de rescissió és astronòmica, 222 milions d'euros. Pels qui encara recordem el valor de la pesseta el resultat és quasi impronunciable, 36.937.692.000, i inimaginable que es pugui pagar pel treball d'un esportista!

Seria bo que algun dia ens expliquessin si els diners que durant tants anys han rajat des de Qatar en comptes de marca d'aigua potser porten marca de sang.

Aquest estiu, tres notícies futbolístiques molt més positives potser han passat desapercebudes enmig del mar de milions que van i venen entre els clubs de la Champions League.

La primera era titulada així per La Vanguardia: De futbolista a sacerdot: la increïble història de Philip Mulryne. Aquest jugador del Manchester United i de la selecció irlandesa, va acabar la seva vida professional als 31 anys i va decidir començar la preparació com a seminarista primer i després com a novici de l'orde dominicà. El passat 8 de juliol Philip Mulryne va ser ordenat prevere.

La segona fa referència a un jugador argentí, Alejandro «Lulo» Benítez, davanter del Club Central Larroque. Aquest futbolista va renunciar a continuar la seva carrera esportiva perquè va donar part del seu fetge al seu nebot de 9 mesos de vida que necessitava un transplantament. «Som una família molt unida, som tres germans. Els vaig dir que no dubtava ni un segon, que seria jo qui el donaria, i imagina't l'alegria de la meva germana i la felicitat i l'alleujament perquè hi havia una oportunitat de vida per al meu nebot», va declarar a la premsa. La llarga recuperació fa que Lulo ja no pugui continuar com a futbolista professional.

Finalment, la tercera notícia ens porta al Vaticà. Allà, el papa Francesc va rebre els directius i els jugadors del Borussia Mönchengladbach el dia 2 d'agost. En un breu discurs, Francesc els va recordar la importància de la relació d'amistat entre ells, formant un equip a escala humana i familiar. També va lloar els programes i iniciatives esportives que porten a terme especialment entre els joves amb dificultats físiques.

Molts cops el papa Francesc, seguidor de l'equip argentí Sant Lorenzo de Almagro quan era arquebisbe de Buenos Aires, ha instat el món del futbol a retrobar el seu veritable sentit esportiu. A l'agost de 2016 Francesc a El vídeo del Papa, una esplèndida iniciativa de la Xarxa Mundial de pregària del Papa (Apostolat de l'Oració) i que ha ideat La Machi, una consultora de comunicació per a bones causes amb arrels a Catalunya, deia «Amb l'esport és possible construir la cultura de l'encontre entre tots. Per un món en pau. Somnio en l'esport com la pràctica de la dignitat humana convertida en un vehicle de fraternitat. Que l'esport fomenti l'encontre fraternal entre els pobles i contribueixi a la cultura de la pau entre ells».

Quan ja tenia l'article escrit, arriba una nova notícia relacionada amb una acció generosa d'un futbolista. El fatídic dia dels atemptats yihadistes de Barcelona i Cambrils, el lateral francès del Barça, Lucas Digne, que viu a Plaça de Catalunya i que tenia descans després de la derrota amb el Real Madrid, va ser un dels primers que va baixar de casa seva a la Rambla amb tovalloles i aigua per auxiliar els ferits. Havia perdut la Supercopa però ha guanyat quelcom millor, l'admiració de la bona gent.

Norbert Miracle