Vés al contingut

El papa Francesc ho va escriure de manera entranyable a l'exhortació Gaudete et exsultate: «m'agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient». També en els preveres diocesans que donen signes de santedat a través d'humils signes quotidians i, a vegades, donant un testimoniatge fins al vessament de la sang.
Don Roberto Malgesini, un prevere italià de 51 anys va ser multat per la policia municipal de Como a l'inici de l'any passat per donar esmorzar als sense sostre, però ell va continuar fent-ho cada dia. El passat dia 15 de setembre una ganivetada a l'esquena li va segar la vida. Un dels migrants a qui ell ajudava, amb seriosos problemes psíquics, el va matar.
El seu assassinat va causar una forta commoció i dolor entre els migrants i a tota la comunitat eclesial de Como. L'endemà, el papa Francesc a l'audiència dels dimecres el recordava i deia: «dono gràcies a Déu pel testimoni, és a dir, pel martiri, d'aquest testimoni de caritat cap els més pobres. Resem en silenci per Don Roberto Malgesini i per tots els sacerdots, monges, laics que treballen amb els necessitats i descartats per la societat». Francesc va enviar a presidir les exèquies el seu almoiner, el cardenal Konrad Krajewski, que el va qualificar com a màrtir i testimoni de la caritat.
El bisbe de Como va parlar així de Don Roberto: «El seu secret, el secret de la seva alegria, era la "presència de Déu en ell". Així que el record de la feina diària del sacerdot assassinat a costat dels últims - els presoners, els refugiats, les víctimes de el tràfic de persones sense llar, molts dels quals són presents avui a la catedral - i el testimoni passat a molts joves voluntaris que , com ell, a partir d'avui, sortiran al carrer al matí per alimentar aquesta "cultura de la misericòrdia" que Don Roberto els va ensenyar».
Un mes després el Papa va voler trobar-se amb els ancians pares de Don Roberto. El bisbe de Como, que va participar a l'encontre, va explicar que va ser un moment molt commovedor. El Sant Pare va recordar que aquestes morts reviuen la fe del poble de Déu. «Són persones -va dir Francesc- que ja són al cel i des del cel donen suport al camí del poble de Déu, de vegades dur, d'una manera molt especial i sobretot per a aquells que viuen directament per l'evangelització».
Sorprèn molt favorablement, si ho comparem amb el nostre país, que el president de la República Italiana, Sergio Mattarella, va atorgar-li la medalla d'or al mèrit civil amb aquesta referència: «Amb una generosa i incansable abnegació sempre ha treballat molt, com a autèntic intèrpret dels valors de la solidaritat humana, en la cura dels últims i les seves fragilitats, oferint una acollida amorosa i un suport incessant. Malgrat que es dedicava a donar ajut diari als necessitats, va ser brutalment i traïdorament acoltellat amb nombrosos cops, fins que va perdre la vida tràgicament, per part d'un home al qual sempre havia donat tota la seva assistència i el seu complet suport. Un exemple brillant d'un missatge extraordinari de germanor i d'un compromís cristià excepcional al servei de l'Església i de la societat civil, portat fins al sacrifici extrem».
La santedat és el rostre més bell de l'Església. Els preveres tenim bonics testimonis de germans nostres, models de santedat, que ens estimulen i ens motiven en el nostre ministeri diari, perquè la voluntat de Déu és que visquem santament (Cf. 1Te 4, 3).

Norbert Miracle

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.