Vés al contingut

El teòleg i biblista belga André Wénin va publicar l’any 1996 un article titulat «Abraham: élection et salut» on feia interessants reflexions sobre la crida a Abraham. La tesi d’aquest article la podríem resumir així: l’objectiu principal de Gn 12 és el de mostrar l’elecció d’Abraham no com un privilegi excloent sinó com una estratègia del pla salvífic universal de Déu.

És un tema transversal a la Bíblia, i també a la història de l’Església, la presència de personatges o grups que, sentint i acollint la crida de Déu a col·laborar amb Ell, esdevenen ferments detonants del pla de salvació. Des d’Abraham, passant per Moisès, els profetes, els reis, les dones de la història sagrada fins a Maria de Natzaret, i seguint amb els apòstols i l’Església naixent, arreu han anat entrant en escena homes i dones a través dels quals l’amor de Déu s’ha estès i ha arribat a d’altres.

En el marc d’una publicació com aquesta (una revista per a preveres) i en el context actual del món i de l’Església (desafiaments majors i greus, i crida a la Nova Evangelització), l’article citat obre pistes ben suggeridores per valorar esperançadorament diferents realitats eclesials d’avui que, si bé són humanament petites, busquen respondre decididament a la crida incessant que Déu adreça en favor d’una Nova Evangelització: són les anomenades «minories creatives» o, sense ànims de ser grandiloqüents, noves «restes d’Israel» per on l’Esperit bufa i crea.

Wénin fa notar, amb encert, que la d’Abraham no és una història que comenci del no-res sinó que, al contrari, arrenca d’un escenari ben carregat de significats: el d’un món bo creat per Déu, on l’home i la dona (imatges seves) han estat cridats a ser-ne administradors, però on, també, l’entrada del pecat (el mal, l’egoisme) ha danyat per endavant el curs dels esdeveniments. Efectivament, el relat de la caiguda (Gn 3), el posterior fratricidi (Gn 4), el diluvi (Gn 6-9) i la dispersió de Babel (Gn 11) semblen delinear una ona expansiva de mal, a la qual Déu va responent de diverses formes. I és així com el lector bíblic arriba a la crida d’Abraham, Gn 12,1-4: enfront un mal que es va fent cada cop més universal, Déu intervé trucant a la porta d’un particular. I aquest modus operandi diví, si bé pot semblar inicialment dèbil (poc abast) o fins i tot favoritista (per què ell i no un altre?), acaba revelant-se com una estratègia salvífica universal. L’aliança amb Abraham té com a horitzó totes les nacions. Fixem-nos: tant en les paraules de Déu al patriarca (12,1-4) com en les seves primeres reaccions (12,5-9: anant cap a Canaan, precisament a indrets que els anteriors capítols havien descrit com a llocs de maledicció; 12,10-20: emigrant a Egipte, on Abraham actuarà d’una forma més aviat reprovable) apareix com Déu demana la col·laboració de l’escollit (interpel·lant la seva llibertat, no sempre ben corresposta) en vistes a beneir i fer arribar la seva salvació a tothom. Així Wénin conclou: «dins l’estratègia de salvació, que és l’elecció, la dinàmica de l’aliança és central ja que ningú no és privat de la seva responsabilitat i de la seva llibertat. [...] D’aquí que la salvació que en resulta no té res de màgic: tots els actors són respectats, totes les mediacions també.

És un camí de vida així el que Déu projecta tot inventant l’elecció. Darrera la preferència aparent atorgada a l’escollit, s’amaguen en realitat el seu amor per tothom i un infinit respecte a la llibertat de cadascú, llibertat que ell suscita amb la secreta esperança de rebre per part dels humans l’acompliment del seu desig».

Certament, no tota realitat eclesial petita porta necessàriament el germen del pla salvífic universal de Déu. Cal sempre discernir i sospesar l’autenticitat i l’esperit de comunió de tals realitats. Al mateix temps, però, hem de dir que el Mestre i bon Pastor deixa ben clar que el Regne de Déu és com la llavor més petita o com el llevat dins la massa. Sapiguem trobar en la Paraula de Déu claus de lectura per descobrir i mirar amb esperança el present de l’Església, ben ple de crides particulars del Senyor en vistes a la salvació de tots.

Marc Majà

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.