La corrupció la paga el pobre

Aquests darrers anys i especialment els darrers mesos, la vida social a l’Estat Espanyol i també a Catalunya està marcada tristament per casos de corrupció econòmica. Alcaldes i regidors, diputats i senadors, dirigents sindicals, empresaris i banquers, fins i tot persones de la família del cap de l’estat i de la família d’un president de la Generalitat han quedat embrutats, alguns d’ells imputats per la justícia i altres condemnats i empresonats. No hi ha dia que no ens llevem amb notícies de nous escàndols financers, desfalcs o fraus. És veritat que no sempre les notícies són certes i responen a estratègies polítiques i periodístiques per destruir l’adversari polític i també és cert que hi ha gent honrada en tots els camps de la nostra societat, però el clima que avui es respira respon a l'expressió col·loquial que en el món de la política i de l’economia «no n'hi ha un pam de net». És un brou de cultiu ideal per a fer créixer el desànim dels ciutadans immersos en una crisi econòmica insuportable, la indiferència envers la cosa pública i, encara més perillós, el desenvolupament dels populismes de tot signe.

En alguns d’aquests casos, a més de la indignació pel delicte que s’ha comès s’hi afegeix l'extraordinària decepció que ens envaeix quan l'acusat és algú conegut, proper a nosaltres o en qui havíem posat tota la nostra admiració i confiança.

El papa Francesc ha parlat diversos cops sobre la corrupció, tant a Roma com en el seu recent viatge asiàtic. Malauradament, la corrupció no és un fet que afecti només el nostre país. Ben bé aquesta plaga està escampada arreu dels països democràtics i impregna completament totes les institucions dels països sotmesos a dictadures. Alguns episcopats com el mexicà, el veneçolà o el bolivià, amb gran valentia, perquè arrisquen fins i tot la pròpia vida, han denunciat les xarxes de corrupció als seus respectius països. Com n'hem d'aprendre de les perifèries!

Fins i tot institucions bancàries i financeres de la Santa Seu han quedat també sota sospita de males pràctiques, fraus i actuacions clarament escandaloses aquests darrers anys. La intervenció de Francesc, seguint la línia iniciada per Benet XVI, no ha estat només pronunciar paraules de condemna sinó que, amb decisió, ha anat creant estructures de control i de sanejament de les institucions econòmiques i també apartant de les seves responsabilitats aquells que no actuaven amb l’honestedat que requereix la gestió de l'economia de l’Església.

Francesc, en una homilia diària, tot comentant la història de la mort de Nabot per ordre del rei Acab per tal d'apropiar-se de la seva vinya, digué: La corrupció és el pecat que està més a l’abast de la mà, que té la persona que té autoritat sobre els altres, ja sigui econòmica, política o eclesiàstica. Tots tenim la temptació de la corrupció. És un pecat a l’abast de la mà. Perquè quan hom té autoritat se sent poderós, se sent gairebé Déu.

A Caserta, sud d’Itàlia, una regió castigada per la corrupció des de fa molts anys, el passat mes de juliol Francesc va dir amb contundència Això és particularment important en aquesta vostra bella terra que requereix ser tutelada i preservada, requereix tenir el valor de dir no a tota forma de corrupció i d'il·legalitat —tots coneixem el nom d'aquestes formes de corrupció i de il·legalitat—, demana a tots ser servidors de la veritat i assumir en cada situació l'estil de vida evangèlic, que es manifesta en el lliurament de si i en l'atenció al pobre i a l'exclòs.

En un marc encara més solemne, al palau presidencial de Manila, Francesc afirmà els bisbes de Filipines han demanat que aquest any sigui proclamat «Any dels Pobres». Espero que aquesta profètica convocatòria faci que en tots els àmbits de la societat es rebutgi qualsevol forma de corrupció que s'apropia dels recursos dels pobres.

Combatre la corrupció política i econòmica és un deure de justícia per a tot cristià i evitar tot tipus de corrupció econòmica en el si de l'Església ha de ser també prioritari. Així com administrar correctament els béns materials, ja que som administradors d'uns béns que no són nostres, sinó dels pobres de la nostra Església.

I els que han comès el pecat de corrupció? Quina penitència han de complir? Evidentment, han de retornar, com va fer Zaqueu, allò que han robat, però cal alguna cosa més. El Papa deia en una de les seves homilies: l'únic camí per a vèncer el pecat de la corrupció és el servei als altres, que purifica el cor.

Seria bo que els corruptes, després de retornar a la societat allò que havien obtingut indegudament i d'haver penat a la presó el seu delicte, si tenen consciència de pecat, dediquessin la seva vida al servei dels pobres, perquè aquests són els qui han estat més perjudicats per la seva actuació.

Norbert Miracle