Vés al contingut

Cada mes de novembre les 10 diòcesis amb seu a Catalunya fem una cadena ininterrompuda de pregària per les vocacions. Tot som conscients i palpem ben a prop nostre la pobresa de vocacions a la qual la nostra Església es troba en aquests moments. Podem caure en la desesperança de mirar enrere i contemplar temps passats, o per contra, veure les dificultats del món present com un repte que Déu posa al nostre davant perquè hi donem resposta.

La primera missió que tots tenim a les nostres mans per treballar en la pastoral vocacional és la pregària. La força de la pregària és l’única que pot transformar els nostres cors, afinar la nostra escolta, omplir de sensibilitat per sortir a l’encontre de l’altre, i revifar en el nostre cor la joia de la vocació. En la pastoral vocacional cada prevere és l’autèntic instrument de Déu per contagiar l’alegria per la resposta donada amb generositat a Déu; res no fa més creïble, res no sedueix tant com el testimoni joiós d’aquells que ja han dit que sí al Senyor, i renoven cada dia en el seu cor la crida que Déu els ha fet.

Per aquest motiu la pastoral vocacional no és un apèndix, no és afegit a la nostra pastoral, sinó que, com ens recorda habitualment el papa Francesc, tot allò que realitzem n’hauria d’estar impregnat, perquè hauria de ser expressió del que som i vivim.

En una societat on cada dia costa més prendre compromisos estables i duradors, on el que prima és la immediatesa i la no implicació personal, de nou som cridats a viure a contracorrent, a ser signes que la vida només es viu amb profunditat en la mesura que es lliura. Per això són significatives tres premisses que el bisbe de Roma va donar en el seu discurs del passat Congrés de Pastoral Vocacional que es va realitzar a Roma aquest octubre: sortir, contemplar i cridar.

Sortir: som cridats a sortir de la nostra comoditat, la vocació interpel·la en la mesura que obrim el nostre cor a l’altre; potser molts dels nostres joves ja no comprenen el significat de la nostra crida, el valor del ministeri... Sortir a l’encontre dels joves, escoltar-los, comprendre’ls, posar-nos en la seva pell, trencar els esquemes preconcebuts que massa vegades duem a sobre; només així farem com Jesús, que sortia a l’encontre de la persona, l’escoltava, i l’ajudava a discernir. Aquesta és missió principal en el nostre ministeri.

Contemplar: en una societat que ens toca viure marcada per la rapidesa i la velocitat, també els preveres tenim el perill de viure una pastoral organitzada des de l’eficiència... En la vocació, en canvi, no hi valen les presses, Jesús mateix ens mostra a l’evangeli com en cada crida va contemplar, va dirigir una mirada d’amor al cor del cridat. També nosaltres hem de saber contemplar, mirar l’altre en profunditat, capaç d’endinsar-nos en el més profund de si mateix sense que l’altre es senti jutjat o amenaçat.

Cridar: cal no tenir por a proposar, a presentar el camí de la vocació als més joves, perquè en definitiva és una proposta de plenitud en la seva vida. Déu els crida per fer-los feliços. Respondre a aquesta crida suposa trencar les falses seguretats que a voltes busquem i creiem viure, però que en el fons això no ens porta a allò que el nostre cor busca i anhela; això només ho pot oferir Déu.

En aquesta nova Cadena de Pregària per les Vocacions, sentim-nos doncs cridats a fer pregària en primer lloc per la nostra vocació, perquè sapiguem respondre dia rere dia amb la mateixa generositat i entrega amb què ho vam fer el primer dia; fem pregària demanant que sapiguem ser instruments de Déu per suscitar en el cor del jove la pregunta sobre què vol Déu en la seva vida i els sapiguem acompanyar; i preguem pels joves que Déu posa a les nostres mans, autèntic tresor que ell ens confia!

Josep Mateu, prevere de l’arquebisbat de Tarragona, delegat diocesà per les vocacions.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.