Vés al contingut

El passat dia 11 de febrer de 2017 es va celebrar al Santuari de Lourdes la XXV Jornada Mundial de la Pastoral del Malalt, instituïda pel papa St. Joan Pau II, el 13 de maig de 1992. En una carta dirigida al cardenal Fiorenzo Angelini, president del Pontifici Consell per a la Pastoral dels agents sanitaris, deia textualment el Papa: «Així com vaig escollir l’11 de febrer de 1984 per publicar la carta apostòlica Salvifici Doloris, sobre el significat cristià del sofriment humà i per instituir, l’any següent, aquest Consell Pontifici per a la Pastoral dels agents sanitaris, considero significativa fixar aquesta mateixa data per a la celebració de la Jornada mundial del malalt».

L’atenció als malalts ha estat sempre una missió prioritària i fonamental de l’Església de tots els temps. L’epístola de St. Jaume (Jm 5,14-15) testimonia aquesta cura que tenia la primitiva comunitat pels malalts. Per posar alguns exemples: ja St. Basili al s. IV va fundar un hospital. En temps dels croats es va mantenir com a primera missió l’assistència als malalts. Són moltes les congregacions fundades per tenir cura dels malalts: St. Joan de Déu (1495-1550), St. Camil de Lellis (1550-1614), St. Josep Benet Cottolengo (1786-1842), St. Benet Menni (1841-1914), la beata Anna Maria Janer (1800-1885), la venerable Gna. Maria Güell (1848-1921) i Sta. Mare Teresa de Calcuta, missionera de la tendresa de Déu (1910-1997).

Tots els pontífexs d’aquests darrers temps també s’han fet ressò d’aquesta missió insigne de l’Església, però un reconeixement i agraïment especial es mereix el gran impuls que el papa St. Joan Pau II ha donat a la pastoral de la salut.

Ell ha estat una persona que com ningú ha experimentat el dolor i el sofriment. I ha sabut captar la força salvadora i el significat salvífic del sofriment. Quan el papa St. Joan Pau II ha parlat del dolor físic o moral ho ha fet no només des de l’autoritat que li confereix la condició de pastor suprem de l’Església universal, sinó també amb l’experiència que prové d’haver sentit en la pròpia carn les pessigades del dolor, el sofriment i la soledat: als 9 anys perd la seva mare. Quan està a punt d’acabar els estudis de secundària mor el seu únic germà. La segona guerra mundial irromp en els seus estudis universitaris i es veu obligat a treballar en una pedrera; un dia quan arriba a casa, després d’una jornada esgotadora, es troba el pare mort. I encara sofreix el greu atemptat del 13 de maig de 1981.

St. Joan Pau II expressament va voler que el dia d’aquesta celebració fos el dia de la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes. No hem d’oblidar els seus dos pelegrinatges a Lourdes, l’any 1983 i l’any 2004, darrer viatge pastoral internacional, malalt amb els malalts. El Santuari de Lourdes, des de la primera aparició, l’11 de febrer de 1858, s’ha anat transformant com en un temple del sofriment humà, tot i no haver dit mai la Mare de Déu a Bernardeta que els malalts hi pelegrinessin. Amb encert algú ha definit Lourdes com l’Església entorn de la seva Mare.

Maria, des dels inicis de l’ Evangeli, a Canà de Galilea, presenta les necessitats de la humanitat a Jesús: “Feu tot allò que ell us digui”. Maria mostra als homes el camí de Jesús. Amb la seva fe, Maria acompanya la missió de Jesús, manifestada sobretot al peu de la creu.

En una societat en què es vol amagar i dissimular el dolor, a Lourdes els malalts són el centre, els més fràgils ocupen els primers llocs. A Lourdes els més dèbils ajuden els més forts, donant-los la seva confiança i la seva alegria. Lourdes, acollint els malalts, acompleix aquesta missió d’Església, s’uneix al seguiment de Crist i respon a la seva crida: ”Estava malalt i em vau visitar”.

El cardenal Pietro Parolin, secretari de l’Estat del Vaticà i legat pontifici per a la celebració del xxv aniversari de les jornades, després d’exhortar els presents a establir un diàleg amb Déu, com Maria, per superar les nostres fragilitats, va afegir en la seva homilia: “aquesta celebració també té com a finalitat donar gràcies al Senyor per totes les persones cristianes, creients d’altres religions i no creients, que venen a aquest lloc amb l’objectiu de trobar alleujament i esperança.”

Han passat xxv anys de la celebració d’aquestes Jornades Mundials del Malalt, i com una pluja fina han anat sensibilitzant el Poble de Déu i, conseqüentment, les diverses institucions sanitàries catòliques i la mateixa societat civil, davant la necessitat d’assegurar la millor assistència possible als malalts; ajudant el malalt a valorar en el pla humà i sobretot en el sobrenatural, el sofriment; a fer que les diòcesis es comprometin en la pastoral sanitària, així com les diferents comunitats cristianes i les famílies religioses, afavorint el compromís cada vegada més valuós del voluntariat, recordant la importància de la formació espiritual i moral dels agents sanitaris i que els sacerdots, tant els diocesans com els regulars, i tots els que viuen i treballen al costat dels qui sofreixen, comprenguin millor la importància de l’assistència religiosa als malalts.

Ignasi Navarri

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.