Acompanyament i formació dels catequistes a la parròquia

Aquest ha estat un dels cursos que s’han impartit en les X Jornades de Formació per a Catequistes realitzades a Lleida sota el lema Iniciar-se en l’art de l’acompanyament.

Enguany el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) ha organitzat aquestes jornades dedicades a la gran tasca d’acompanyar les persones en el seu procés de fe. El catequista acompanya infants, adolescents, joves i adults en el seu camí de fe, però ell també ha de ser acompanyat en la vivència de la seva fe. Per tant, podem dir que el catequista és acompanyant i, a la vegada, acompanyat.

Aquest curs estava destinat a centrar-se en aquest darrer vessant del catequista com a persona acompanyada, a diferència dels altres cursos que convidaven a reflexionar i a adquirir tècniques i mètodes en l’art de l’acompanyament.

Ens correspon molt a nosaltres, els preveres, l’acompanyament dels catequistes de les nostres parròquies. No som els únics que intervenim en aquest acompanyament, però tampoc hi hauríem de mancar. Afirmo que no som els únics perquè són moltes les persones que, al cap i a la fi, contribueixen en l’acompanyament i la formació dels nostres catequistes. A més, sabem que la parròquia no és l’únic lloc on es fa aquesta formació, però tampoc hauríem de descuidar el tracte personal amb cada catequista i en el conjunt del grup de catequistes de la nostra parròquia.

La formació i l’acompanyament dels catequistes, ens els recorda amb insistència el Directori General de la Catequesi (DGC). S’hi refereix el segon capítol de la cinquena part del Directori, però tinguem en compte que no només el DGC ens recorda la seva importància sinó que els catequistes ens demanen, de manera directa i indirecta, que estiguem al seu costat per ajudar-los en tots els aspectes de la seva formació com a catequistes.

En el curs realitzat a Lleida els recordava els eixos importants i indispensables que tota formació de catequistes ha de tenir present. Les dimensions d’aquesta formació, recollides i explicitades en el DGC (nn.238-246), han de poder ser tractades per igual, perquè quan parlem de la formació d’un catequista no estem referint-nos, únicament, a donar-li moltes eines i mètodes perquè en pugui fer un bon ús, sinó que hem de formar el “ser”, el “saber”, el “saber fer” (i afegim “el saber estar”) del catequista.

El DGC quan enumera quines són les tasques pròpies del prevere en la catequesi ens recorda que, com a catequista de catequistes, hem de tenir cura de la formació dels catequistes, tot dedicant-nos a aquesta tasca amb un gran zel (cfr. n. 225).

En el curs no tractàrem únicament quins elements hauríem de tenir en compte en cada dimensió d’aquesta formació sinó que també proposàrem algunes pistes per tal de realitzar una formació de catequistes en la parròquia.

És evident que la realitat és ben diversa pel que fa al nombre de catequistes en les nostres parròquies i, per aquest motiu, no es presentà una proposta concreta de formació que podria ser molt ideal però que, a la pràctica, ens resulta inadequada per a cada situació. No obstant això, tots hem buscat solucions per cercar la manera de formar i acompanyar els catequistes. De vegades aprofitem la mateixa preparació de les sessions de catequesi que realitzem amb el grup de catequistes, i en d’altres ocasions tractem un tema en concret o ens beneficiem d’alguna formació que es fa a nivell arxiprestal, diocesà o interdiocesà.

Pensant en el grup concret de catequistes sabem què podem proposar perquè dins un grup hi ha també molta diversitat. No obstant això, no hem d’oblidar que estem amb un grup d’adults i això ens demana oferir una formació que respongui a les dues grans motivacions que, entre d’altres, mouen un adult a formar-se: la necessitat i la utilitat. Tots hem fet experiència que quan hem ofert o hem rebut una formació que responia a les nostres expectatives ha estat una formació que hem seguit amb molt d’interès i l’hem feta nostra. I si en aquesta formació han tingut en compte la nostra experiència sobre la temàtica que tractem hauran encertat plenament, perquè metodològicament la formació d’un adult ha de partir de la seva experiència, d’allò que sap, de la seva vivència, de les seves preguntes, etc.

Per aquest motiu en el curs es presentava un model per a realitzar aquesta formació, deixant a part les programacions i temaris que en cada lloc sabrem quines són les més encertades.

El model anomenat laboratori respon a una idea de formació que engloba tota la vida del catequista. No es tracta només de transmetre coneixements ni tan sols de facilitar tècniques i mitjans per tal que les sessions de catequesi siguin més reeixides, sinó d’una formació que intervingui en totes les dimensions de la formació d’un catequista.

Didàcticament parlant, el model laboratori utilitza tres moments: la fase d’expressió, la fase d’apropiació i la fase de re-apropiació o de re-expressió. El primer moment permet als participants partir de la seva experiència i expressar quins són els seus coneixements i vivències sobre la temàtica en concret. En el segon moment es busca de posar els catequistes en l’actitud d’apertura i d’anàlisi vers quelcom que representa una novetat per a ells. I, per últim, el darrer moment ha d’afavorir la interiorització de les noves adquisicions per fer-se-les pròpies i expressar de manera nova i enriquida el que els ha aportat la formació.

Aquest model ens pot ajudar a l’hora de plantejar la manera de realitzar una formació de catequistes en les nostres parròquies perquè s’adapta al nombre de catequistes que tenim. L’important és que ens permet compartir les experiències del grup de catequistes, i entre tots els qui participem en aquesta formació cerquem la manera de formar-nos pel nostre propi creixement i per saber acompanyar millor els qui ens han estat confiats en nom de l’Església.

Antoni Elvira,