(Eloi Aran) El videomapatge (o "mapping") apareix a la vikipèdia com "una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat". Aquesta tècnica ha estat emprada sobre l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll, reproduint-hi virtualment a través de sis projectors tant les pintures conservades al MNAC com una reconstrucció artística del que els experts consideren que va haver-hi al damunt de les febles restes que encara queden de les pintures originals.
El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Bohí-Taüll va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i el projecte del videomapatge va ser plantejat el 2011 dins del conveni de col·laboració que van signar el 2009 el Departament de Cultura i l’Obra Social de la Caixa per la conservació i difusió del patrimoni romànic de Catalunya denominat Romànic Obert. En aquest enllaç teniu la comunicació que van fer Elsa Íbar i Torras, Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida i Sugranyes, amb el títol "Sant Climent de Taüll # 1123. Noves estratègies de restitució i divulgació del patrimoni a la Vall de Boí", durant les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre que va organitzar l'AADIPA el 2014 amb totes les especificacions tècniques referents a la intervenció.
Havent-hi anat com a turista, la valoració pastoral que en faig és força positiva. El videomapatge ofereix la possibilitat de fusionar l'experiència d'anar al cinema amb el silenci de l'espiritualitat, cosa que és impensable si es tracta només d'una visita convencional (A aquest respecte resulta molt interessant la lectura de Xavier Melloni sj "El cinema i la metamorfosi dels grans relats"). Evidentment, això no implica explícitament una estona de pregària si és que un no s'ho vol prendre en aquesta dimensió, però ho possibilita. També és cert que no hi ha cap explicació teològica de les pintures durant la projecció. Aquestes es van mostrant gairebé a mode de dibuix animat només amb l'acompanyament de la música de fons i això no ajuda a acabar d'entendre-les. Certament hi ha explicacions en les cartel·les corresponents, però al meu parer caldria haver fet una lectura més positiva i esperançadora del que representa un Pantocràtor: que el Déu de la Història triomfarà en el seu pla de Salvació Universal i això és una bona notícia per la humanitat. "Ego sum lux mundi" (Jo sóc la llum del món) diu el llibre que sosté Jesucrist, i potser hauria estat bé una projecció actualitzada del què vol dir això per als nostres contemporanis.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.