Vés al contingut

Per saber-ne més

(E.Aran) Aquest setmana passada ha aparegut la notícia "De capella a vàter" (El Punt Avui. 10 novembre), on la filla de l'escultor Subirachs va descobrir, amb sorpresa, que s'havia reconvertit la Capella de l'Assumpció de Gavà - on havien col·laborat l'arquitecte Joan Barangé, el pintor Josep Maria Mejan i l'escultor Subirachs - en uns lavabos. Com apunta Judit Subirachs: “Hem perdut un conjunt molt interessant i representatiu del nou concepte d'art sacre que alguns artistes van introduir als anys seixanta. Era un magnífic exemple d'integració de les arts que fusionava arquitectura, escultura, mobiliari i vitralleria”. Resulta que la gestió de l'equipament va passar a mans d'una societat laica la qual, seguint les reflexions de la filla de l'escultor "Ho van fer per ignorància, per menyspreu o per indiferència, però el cas és que ho van fer". El més al·lucinant del cas és que l'Ajuntament de Gavà donés el vist-i-plau a la reforma de l'espai i que la nova propietat no comuniqués res al Bisbat. Us imagineu que haguessin fet el mateix en una capella romànica? Per què l'espai religiós contemporani no té aquesta vigilància i atenció? (Imatge: La Capella de l'Assumpció. Fotografia: Raimón Camprubí)

Deixant de banda les lamentacions oportunes, aquesta malaguanyada intervenció ens porta a relacionar els dos sentits de la paraula "escatologia". En l'àmbit mèdic es refereix a les deposicions orgàniques de les persones, mentre que en l'àmbit teològic es refereix a la "paraula o discurs sobre les coses darreres" (el més enllà i l'esperança humana). D'entrada cal notar que no és casual la ubicació de cambres higièniques on hi havia una capella. Si ens fixem en les ubicacions dels espais religiosos dels equipaments actuals, aquests es situen en llocs amagats i residuals, que tant valdrien per una capella com per uns lavabos (pensem, per exemple, en la ubicació de les capelles de la T1 de l'aeroport o l'espai interconfessional de La Roca Village). La privatització del fet religiós en la nostra societat secularitzada ha portat a identificar la pràctica religiosa amb allò que és "summament privat" o restringit, la higiene personal. Alhora, tot allò relacionat amb la cura de bellesa queda elevat. El "tocador" com un nou altaret a la vanitat personal.

Finalment, així com hi ha una substitució d'espai sacre per espai higiènic, també hi ha una "higenització" dels espais sacres ja que, donada l'avançada edat dels usuaris de les pràctiques religioses i la imperiosa necessitat de serveis en qualsevol equipament públic, cal preveure lavabos en qualsevol reforma d'espais sacres que no contemplaven aquesta necessitat en els seus orígens (per descomptat, també la obra nova de temàtica sacra). En aquest sentit, va ser molt interessant l'aportació de la comunicació de Marc Piqué i Gascón "Small scale interventions in historic local churches in Great Britain" al XXXVIIè Curset de l'AADIPA sobre Patrimoni Sacre (2014), on va anar presentant implementacions d'usos complementaris als temples anglesos, entre ells el tema recurrent dels lavabos.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.