Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

Seguint l'article anterior, on es presentava el "landscape bíblic" de les capelles laterals de la dreta de l'Església del Col·legi Lestonnac, passem ara a descriure el motiu compositiu de les capelles laterals del costat esquerra: Un paisatge urbà que evoca l'skyline de la Ciutat de Barcelona en el seu conjunt i que tracta diferents temàtiques relacionades amb les festivitats de l'escola i la història de la Companyia de Maria ("ODN", Ordre de Nostra Senyora) a Barcelona; una presència que compta ja amb més de tres-cents anys, doncs van ser les primeres monges que van oferir educació a les noies i nenes de Barcelona. Al llarg d'aquests plafons hi trobem un dualisme vertical expressat en dues franges: la inferir és la realitat "terrenal" o quotidiana de la vida a la ciutat, mentre que la part superior o "celestial" fa esment a la tasca o festivitat de la institució evangèlica.

Anant des de l'accés principal en direcció al presbiteri, els motius dels retaules són els següents:

Festa de la Presentació de Maria al Temple. El 21 de Novembre se celebra a totes les escoles de la ODN la Festivitat de la Presentació de Maria al Temple. És una festa instituïda ja per la seva fundadora, Santa Joana de Lestonnac, com acció de gràcies pels fruits que donava la iniciativa evangèlica. També es coneix com la "Festa de la nena Maria" o, senzillament, la "Festa de la Presentació". Tot i que no té arrels bíbliques, es basa en la tradició que diu que Maria va ser duta al temple pels seus pares, Joaquim i Anna, i hi va restar fins que va casar-se amb el seu espòs Josep. Aquesta festa sol anar vinculada a una ofrena floral a Maria, per això el "cel" de Barcelona incorpora la típica flor del "Panot Barcelona", disseny atribuït popularment a l'Arquitecte Puig i Cadafalch per la Casa Amatller, ben a prop del Col·legi Lestonnac de Barcelona. És una manera gràfica de incorporar la ciutat a la "lloança" de la Mare de Déu. En aquest plafó s'hi incorpora també la imatge del monòlit de pedra de la Festa de la Presentació que hi ha a Montserrat, on Santa Joana acompanya a un grup de nenes fins a Maria, que porta el nen Jesús en braços. És el lloc de referència de les peregrinacions de les escoles de la Companyia de Maria a Montserrat... a part de la Moreneta, of course! ;)

Festa de Santa Joana de Lestonnac. Al segon plafó continua desenvolupant-se la ciutat de Barcelona mentre que, a la part superior, podem trobar una rèplica de la imatge de Santa Joana que hi ha al Chateu de Landiràs, el "castell familiar" de Santa Joana a prop de Bordeus, ja que la original està a la façana lateral de la nau principal de la Basílica de la Sagrada Família. Aixó és així perquè a la Sagrada Família s'han posat a l'exterior els sants que tenen relació amb Catalunya i, donat que la Companyia de Maria és la primera orde femenina que es va encarregar de l'educació de les noies, ha tingut aquest honor. Al seu costat hi ha el nou logotip de la Companyia de Maria, que recull l'anagrama de Maria: una "M" i una "A" fusionades envoltades dos rams de lliris (símbol de puresa) i els dotze estels que apareixen a la descripció mariana del llibre de l'Apocalipsi (Ap 12,1). La festa de Santa Joana de Lestonnac se celebra el 14 de maig.

Arbre de les fundacions. Al tercer plafó hi trobem elements representatius de la ciutat fets amb llapis de colors: les torres de la Vila Olímpica i la Basílica de la Sagrada Família. El tema de fons de la part corresponent al cel és l'arbre de les fundacions de les escoles de la Companyia de María a la Península Ibèrica que té com a tronc central i primera fundació la Ciutat Comtal. És un reconeixement als tres segles de presència de la institució religiosa a casa nostra i a la seva empenta missionera.

Carrer de l'Ensenyança. El quart plafó fa referència al nom d'un dels carrers de Barcelona, el Passatge o carrer de l pas de l'Ensenyança, el primer carrer perpendicular al Carrer Ferran anant des de la Plaça de sant Jaume cap a les Rambles. El nom del carrer fa referència al lloc on hi havia el primer convent i escola de les monges de la Companyia de Maria, conegudes popularment com "les monges de l'ensenyança", que era el Palau de l'Arquebisbe de Tarragona, el qual va ser enderrocat a mitjans del s.XIX per poder obrir el Carrer Ferran. Va ser arran d'aquesta operació que les monges van edificar el nou convent a l'Eixample el 1875, on hi havia hagut l'antic convent de franciscans, abandonat des de la desamortització. El plafó incorpora elements de les diferents assignatures i coneixements juntament amb una frase molt típica de la Companyia de Maria "Caps ben fets, més que no pas caps ben plens", fent referència a l'educació integral de la persona.