Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquesta setmana he defensat la tesina del Màster en Història i Patrimoni Cultural de l’Església, de la Facultat Antoni Gaudí (presentació aquí). Crec que he estat el primer alumne de l’edició en presentar-ho dels aproximadament 12 alumnes que vàrem començar-lo farà ja tres cursos, properament n’hi haurà dos més. Tanmateix, podríem dir que sóc ja una persona re-masteritzada (aquest ja és el segon, després del màster per ser professor de secundària), com tantes altres que tenen sempre activada la “maquineta de fer crèdits”.

Per altra banda, “Remasteritzar” és un neologisme que significa millorar el so o la imatge d’un màster o obra original. Penso que el treball que he presentat, la reforma de l’església escolar del Col·legi Lestonnac de Barcelona, podria presentar-se ben bé com una obra de remasterització. Hi ha fets que apuntalarien aquesta idea doncs, per exemple, no és una intervenció merament restauracionista, tot i que hi ha hagut feines de restauració; tampoc és una obra nova que negui l’anterior, malgrat la intervenció és clarament innovadora en l’àmbit pastoral; ni un remuntatge a partir de peces anteriors, encara que hi ha hagut referències anteriors molt clares (Església de Saint-Ignace de París, Reforma de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec, etc).

De la defensa del treball, els membres del jurat han destacat la singularitat d’un treball que es basa en una obra feta i la complementarietat entre l’àmbit teològic, l’arquitectura i el pedagògic. Sí, és ben cert que aquet treball és força testimonial. No podria ser d’altra manera en una obra de “Km0”. Si hagués dilatat la data de lliurament possiblement haurien aparegut més projectes pedagògics o d’implementació concreta d’activitats en l’espai, com ara usar-lo com un lloc de diàleg entre l’art contemporani, l’acció escolar i la pastoral.

Resta ara escatir de què haurà servit o quines portes pot obrir aquest màster més enllà del propi gaudi i reflexió personal. Considero que aquest punt és important perquè, aleshores, es podrà donar validesa fàctica a aquests nous estudis de la Facultat Antoni Gaudí. D’entrada ja hi ha emparaulada una visita dels estudiants del grau en l’assignatura d’Arquitectura Cristiana. El millor, però, seria continuar la tasca de “remasterització dels espais”; seguir atent a la música de fons que demana la comunitat cristiana pels seus espais avui dia.