Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

"Perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota forma de preparar i disposar l'ànima per treure tendències desordenades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar el ànima, són exercicis espirituals" (Definició dels Exercicis Espirituals. Sant Ignasi de Loiola)

 

(EA) Per a les relacions personals compta molt salvaguardar aquells llocs primigenis per retornar-hi en els moments de recerca de sentit. Allò que val per les relacions personals també val per a la relació amb Jesucrist i per les mateixes institucions religioses, de manera que aquest va ser l'eix vertebrador de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya (c/Llúria 13): recrear una versió contemporània de la Cova de Sant Ignasi de Manresa que fes visible l'estructura interna dels Exercicis Espirituals (primera proposta aquí).

El projecte se situa en una peça allargassada de forma rectangular on originàriament s'hi disposava el presbiteri en un dels extrems oposat a l'accés. L'espai s'il·luminava naturalment per un conjunt de tres finestres elevades en un dels laterals, mentre que la il·luminació artificial es concentrava dels dos metres en avall, deixant la resta del doble espai a les fosques.

La intervenció consta de quatre plafons que arrenquen suspesos de la paret oposada a les finestres i creixen, doblegant-se, cap a la llum. Aquests plafons representen les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals i la representació simbòlica s'aconsegueix amb una topografia espiritual a mode de retaule realitzada amb roba de sac, ja que Sant Ignasi era conegut popularment a Manresa com "l'home de sac" en referència al seu vestit de peregrí. El plafó de la primera setmana actua alhora d'espai rebedor de forma que, aprofitant que no hi ha finestra, el fals sostre s'abaixa per crear el clima de recolliment i el convit a la humilitat pròpia de la setmana que culmina amb el triple col·loqui  amb el crucificat (EE.EE.62ss). Al plafó de la segona setmana s'hi representa la contemplació de les dues senyeres (EE.EE.126ss) amb els tres graons de la humilitat. Al tercer plafó és on s'hi disposa el nou presbiteri, cercant una participació més assembleària, ja que és on es proposa a l'exercitant la contemplació de la Passió de Crist. Aquest plafó és presidit per una creu buidada en la roba de sac per visualitzar "com la divinitat s'amaga" (EE.EE.196). Al quart plafó s'hi representa el sepulcre buit i la resurrecció i també s'hi disposa el sagrari, com a gest de la "cinquena setmana" o la continuïtat dels EE.EE. en la vida ordinària.

Per altra banda, confrontat als quatre plafons-cova i per sota dels finestrals, es disposa un altre plafó corregut horitzontal on s'hi representa l'skyline de Montserrat, com si haguéssim pogut recrear l'estat i les vistes originals de la Cova de Sant Ignasi a Manresa. A l'inici i al final del plafó és on troben lloc les talles de sant Ignasi i de la Mare de Déu de Montserrat, que acompanyen a l'exercitant al llarg del seu recorregut. A les parets testeres es disposen les representacions del textos del "Principi i Fonament" (EE.EE.23) i la "Contemplació per assolir l'amor" (EE.EE.230ss), que són els marcs d'entrada i sortida del trajecte espiritual ignasià.

Després d'un any d'espera hem pogut començar a fer les obres, que es troben ja en la fase final. A finals d'agost es procedirà a fer els acabats com el retaule de sac, les representacions metafòriques dels testers i el perfil de Montserrat, obra de l'artista i jesuïta Roger Torres. Es preveu que es pugui inaugurar per Sant Pere Claver, patró dels jesuïtes catalans (9 de setembre). Aquesta intervenció engalta i se suma als esforços vers l'inici de l'Any Jubilar del Camí Ignasià.