Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
“Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Betel, que vol dir «casa de Déu».” (Gn 28, 18-19. El somni de Jacob).
Sóc doctora en arquitectura, amb menció europea, per la Universitat Politècnica de Catalunya (2007) amb una tesi sobre «L’espai teatral dels anys seixanta. Revolució i ritual en el Living Theatre, Peter Brook i Jerzy Grotowski». Màster en «Arquitectura, Art i Espai Efímer» per la UPC (2002) i arquitecta per la Universitat de Porto (2001). Vaig guanyar el Premi Joan Maragall el 2003 amb l’obra Camins efímers cap a l’etern. Interseccions entre litúrgia i art, publicada per Cruïlla el 2004. Tinc estudis de música i he participat en exposicions individuals i col•lectives de dibuix i pintura. Realitzo actualment treballs de disseny gràfic i maquetació de llibres. He escrit articles i impartit cursos i conferències en diverses institucions sobre la relació entre l’espiritualitat i les arts, amb especial incidència en les arts efímeres, com és el cas del teatre. El 2007, juntament amb Ignasi Moreta, vam fundar Fragmenta Editorial, de la qual he assumit, des d’aleshores, la direcció gràfica. Sóc mare de tres fills.
