Quant costa construir el silenci?

Són diversos els autors que postulen l'espai de l'església en la trama urbana com un "oasi enmig de la ciutat", per exemple qui va ser un dels ponents de la primera part del Congrés Internacional de Pastoral a les Grans Ciutats, el teòleg argentí Carlos María Galli, en el seu assaig "Dios vive en la ciudad" (Herder. 2014).

Sembla que a Helsinki, Finlàndia, s'ho van prendre seriosament ja fa set anys, quan el 2008 les esglésies luteranes de la ciutat van pagar la "modesta" suma de set mil·lions d'euros per la construcció d'una capella del silenci a la cèntrica plaça de Narinkka que, atenció, es presentava com a laica, un refugi sonor que acull a tothom. En comptes d'escoltar sermons, es proposava que la gent pogués parlar allà amb assistents socials, un dels requisits previs del projecte.

El petit edifici, obra de K2S Architects, té una forma cilíndrica i està fet tot ell de fusta polida, com no podria ser gairebé d'altra manera en aquelles latituds de l'Alvar Aalto. La seva imatge i les vetes horitzontals de la fusta recorden lleugerament un altre projecte contemporani que cercava també ser un refugi de silenci en un context urbà històric: la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín.

Aquest projecte és ben curiós; tant per la seva formalització arquitectònica, com per la seva intenció pastoral i, com no, pel seu elevat cost que contrasta amb la seva intencionalitat espiritual-social. Personalment penso que, tot i que la intencionalitat és molt bona, sembla que l'accent formal-constructiu sobrepassa i fagocita els altres aspectes. Seria possible pensar en un espai d'aquestes característiques implantat a la trama de Barcelona? Fer una capella laica és una manera d'atansar l'Evangeli a tot home estressat de la ciutat? Són suficients els espais oberts per al silenci en les nostres esglésies o resulten massa "cacofònics" per a l'home actual? Per què tot espai de silenci modern acaba resultant tant iconoclasta? Són algunes de les preguntes que em queden per respondre.