Vés al contingut

(E. Aran) Quan l'any 2013 ens van encarregar al despatx T113 la reforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus ens vàrem trobar amb la necessitat de dotar de transcendència el mur de formigó imponent que actuava a mode d'absis. En aquell moment es va procedir al disseny d'un retaule que incorporés la talla de fusta policromada del sant i que resultés un element de fons devocional a l'acte central de l'espai, que és la celebració eucarística. Per aquesta tasca, arran de les intervencions que havia fet a la nova capella de la casa d'exercicis del Santuari del Sant Crist de Balaguer i l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, es va comptar amb el pintor Josep Minguell.

Tres anys més tard, tot i la satisfacció i l'encert de la reforma, el fons grisós de les plaques prefabricades de formigó seguia imposant-se com un element estrany i aliè al culte. Per això, després d'una trobada que vàrem tenir Mn. Pere Dalmau, en Josep Minguell i jo mateix, es va creure oportú procedir a pintar la totalitat del mur i forjat de formigó que embolcallava el presbiteri. La gràcia de la intervenció ha estat, alhora, no negar la materialitat del mur i dotar-lo d'un contingut metafòric que actua com una finestra al més enllà. El desert "apareix" d'entre les juntes del formigó perquè era impensable preparar tota la superfície per fer una pintura mural tradicional. S'ha aconseguit "que el formigó parli", sense que deixi de ser allò que és o violentar-lo. El silenci del mur passa a ser un silenci del desert.

En paraules de Josep Minguell:

"He pintat aquest mural amb silicats i pigments, formen una pintura permeable de gran resistència i plenament integrada a les característiques del formigó del mur. Una trama de pinzellades sobreposades va confegint els colors. Així puc crear una vibració cromàtica de subtils i austers matisos.

La intenció d’aquest conjunt pictòric ha estat integrar el mur de formigó en el conjunt del temple. El fons pictòric que complementa el retaule representa el desert, lloc de pas i de sol.litud. Després de la nit de Pasqua comença el llarg camí de llibertat del Poble de Déu, trànsit pel desert amb l’esperança de la terra promesa. El desert és també el lloc escollit pel Baptista per atansar-se a Déu i cridar a la conversió. Sant Joan aplana els camins de Senyor, per aquest motiu el camí lluminós que domina la composició pretén mostrar l’esperança enmig del silenci del desert i en les nostres vides."

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.