Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

"És important incorporar un vell ensenyament, present en diverses tradicions religioses, i també a la Bíblia. Es tracta de la convicció que <<menys és més>>". (LS 222)

Aquesta citació, que va agafada de la mà del leit motiv minimalista "Less is more", d'un dels pares de l'arquitectura moderna, Mies van der Rohe, és una de tantes perles que ens deixa la carta encíclica Laudato si' del Papa Francesc. Un text magisterial que, si bé no està pensat exclusivament per als arquitectes, sí que s'hi poden trobar ben representats i dóna moltes pautes per al disseny tant d'edificis religiosos com civils.

Així i tot, no ens enganyem, aquest minimalisme proposat no és una invitació a la reducció funcionalista o tècnica de l'arquitectura. Més aviat ens proposa una integració total del fet arquitectònic que ens mena a una complexitat extraordinària que té en compte els residus de la construcció (21), les relacions socials (148), la construcció en sec (31), el creixement urbà (44), els corredors ecològics (35), la privatització dels espais verds (45), la preservació del patrimoni com ecologia cultural (143), el treball interdisciplinar dels arquitectes (150), el paisatge urbà (151), la manca d'habitatge (152), els problemes del transport i dels no-llocs (153), o la construcció sostenible (26 i 180) per posar només algunes referències.

Com arquitecte, hom té la sensació que, a voltes, en tant que professional vinculat al món tècnic, és "renyat" pel papa perquè la crítica a la tecnocràcia és una nota de fons constant al llarg del document (especialment des del 102 al 114). Aquesta crítica rau en un antropocentrisme isolat i autònom que prescindeix de qualsevol Absolut que no sigui ell mateix, deixant de banda Déu i cosificant la creació sencera. La proposta del papa Francesc rau en una mirada contemplativa i integrada del món que esdevé mistagògica (210) i profètica (44,48 i 73). L'arquitecte pot esdevenir així cooperador de la Creació (80,124) quan pren una actitud de servei (82) i transcendeix la matèria cap a la Bellesa (103, 112). Una visió positiva de la professió que pren com a fita escatològica la Parusia (71), l'adveniment d'una Casa Comuna (1) on Déu serà tot en tots (1 Co 15,28).