LAB-Oratori

Començo a escriure aquesta entrada estant encara a Valladolid, on la Fundación Edelvives m’ha convidat a participar al a “XIV Jornada de Pastoral Escolar de Castilla y León” parlant sobre “Espacios con sentido” (teniu la xerrada adjuntada). Abans d’anar cap al lloc en qüestió, hi havia una església que havia de visitar “sí o sí”: l’església del Col·legi Apostòlic “Virgen del Rosario” dels PP. Dominics, dissenyada per Miguel de Fisac el 1951. Quan ho he comentat als assistents de la jornada s’han mostrat estranyats perquè, avui dia i com sol passar malauradament amb l’arquitectura religiosa contemporània, no els sembla que tingui res especial. Doncs bé, resulta que aquest és un dels primers referents d’arquitectura religiosa moderna a l’Estat Espanyol, “de manual”, guardonada l’any 1954 pel Concurs Internacional d’Art Sacre de Viena. Es nota que és una església preconciliar, però té tota la modernitat que podia tenir en aquell moment. L’ús del maó i l’efecte, impactant, de la llum al presbiteri em recorden les obres de l’Enric Comas sj.

Tot sortint de l’església, he mirat l’interior i l’exterior del conjunt del col·legi i m’he adonat que, si en aquest mateix moment se m’aparegués en Miguel de Fisac, DEP, no desentonaria gens ni mica; tot està igual que als anys cinquanta. Sí, senyors: cal parlar d’espais amb sentit i de nova evangelització, i amb urgència.

[Nota d’ambient: Ja sóc a l’Avant direcció Madrid. Molt poca gent en aquest vagó que vola com una fletxa per la sublim plana castellana]

Tinc ben present la citació, tan en boca de tots, del Papa Francesc sobre l’Església de portes obertes: «L’Església és cridada a ser sempre la casa oberta del Pare. Un dels signes concrets d’aquesta obertura és tenir els temples amb les portes obertes» (Evangelii Gaudium 47). En l’àmbit educatiu, les “portes obertes” evoquen de forma automàtica les “Jornades de portes obertes” que pateixen el conjunt de docents quan arriba la precampanya de matriculacions pel proper curs escolar. El que resulta curiós d’aquestes jornades de portes obertes és que, en les escoles concertades confessionals, es mostra abans una reforma dels laboratoris que no pas els oratoris escolars. Sembla que el fet religiós “no ven” i, d’aquesta manera, s’amaga precisament el tret diferencial de la institució educativa. Em consta d’una escola que, fins i tot, amaga els distintius religiosos de les aules, que és ja el súmmum del “harakiri institucional”.

“Ora et labora”, diu la regla de Sant Benet. Evidentment volem uns laboratoris dignes per l’escola, però l’espai escolar en el seu conjunt també és un laboratori per l’educació en el transcendent, un “ora-LAB” per dir-ho en terminologia de màrketing educatiu. Només cal recordar aquella reflexió de la filòsofa Simone Weil sobre la relació entre els estudis cristians i l’oració: «La clau d'una concepció cristiana dels estudis és que la pregària està feta d'atenció. L'oració és l'orientació cap a Déu de tota l'atenció que l'ànima és capaç. La qualitat de l'oració està per a molts en la qualitat de l'atenció» (recollit de “A l’espera de Déu”).

[Nota d’ambient 2: Ja he arribat a Segovia... “donde efectuaremos una breve parada”]

El que dèiem, cal actuar en els espais escolars, i cal fer-ho amb sentit; un sentit que contempli alguna cosa més que el totpoderós criteri econòmic, el qual ja es dóna per descomptat; un sentit que contempli també alguna cosa més que la darrera moda pedagògica dels enderrocs sistemàtic dels envans; un sentit en definitiva evangelitzador, que doti l’espai amb una narració i un horitzó. Això inclou les capelles escolars? Sí però, així com es sol presentar tot l’espai escolar com un altre mestre que educa, també l’espai pot ser un catequista que proposa un estil de vida alternatiu a l’alumnat. Podem posar pòsters, però encara millor és passar de l’espai merament informatiu a l’espai mistagògic, que és jugar ja a la lliga de la innovació evangelitzadora.

[Nota d’ambient 3: Arribant ja a Madrid-Chamartín... haurem de preparar-nos per fer el salt subterrani fins Atocha per agafar el proper tren. Més val que anem acabant]

Per tot això, i ja acabo aquesta entrada que surt “a raig”, no sempre calen grans quantitats de diners. A vegades es poden fer actuacions superficials, és a dir, que tractin només la pell de l’espai; d’altres es pot pensar en un determinat mobiliari; d’altres serà la creació d’espais “especials” (diguem-ne de “interioritat”)... d’exemples reeixits ja n’hi ha (Capella de la Pilarín Bayés, el “bosc màgic” del Col·legi Sant Ignasi-Sarrià, les intervencions de On-Diseño per La Salle, la reforma de l’espai d’infantil del Col·legi Montserrat, o algunes de les intervencions que hem desenvolupat des del despatx T113-Taller d’Arquitectura per Lestonnac), però a vegades cal un cert acompanyament que ajudi a la comunitat educativa a formular un “pla-espacial-pastoral”. Aquesta és la tasca que vol desenvolupar la Fundació Edelvives i amb la qual també col·laborem des del despatx. Apa... qui s’anima a fer un LAB-Oratori escolar?