Vés al contingut

A Catalunya sempre hem tingut un ull posat a França i, en temes com l'arquitectura religiosa, no hauriem de deixar de mirar als nostres veïns perquè s'estan fent coses molt interessants, com és el cas de les intervencions en patrimoni sacre de l'arquitecte i enginyer Jean-Marie Duthilleul (AREP), que ha dissenyat tant estacions de tren com ha reformat l'espai litúrgic de diverses catedrals. Al meu parer Jean-Marie Duthilleul, més que no pas en Calatrava, mereixeria formar part del Pontifici Consell de Cultura (notícia).

Jean-Marie Duthilleul no és nou en aquest blog. En vaig parlar per presentar la seva primera intervenció en una església, la reforma interior de l'església neogòtica de Saint Ignace de París (post aquí ), la qual ja era presa com a referent pels meus amics jesuïtes que havien fet la llicencia en teologia al Centre Sèvres de París (especialment en Marc Vilarassau, arquitecte, però també en Llorenç Puig o en Jaume Flaquer). Si bé és cert que, grosso modo, els jesuïtes no tenen gaire fama de ser bons liturgistes, cal dir que en aquest cas la Companyia de Jesús a França va fer gala de tot un estudi litúrgic-pastoral que ha estat imitat posteriorment en d'altres llocs pel seu encert de trobar una manera de transformar un espai lineal en assembleari. També en vaig fer referència altres vegades arran de la seva primera església de planta nova, Sant Françoise Molitor (post), que ha estat un referent en diverses publicacions d'arquitectura i també objecte d'estudi de la tesi doctoral en teologia d'un altre jesuïta arquitecte, en Bert Daelemans, "Spiritus Loci. A Theological Method for Contemporary Church Architecture". En aquesta església es resol simple i sàviament la combinació de planta central i planta lineal amb un estudi de la litúrgia impecable (referència escatològica, Santíssim orientat a l'Est, visualització dels elements litúrgics, "Actuosa participatio", recorregut sacramental, etc). Tant la intervenció a Saint Ignace com la nova Saint Françoise han estat referent en les intervencions que hem anat desenvolupant al despatx T113, especialment a la reforma de l'església de Santa Madrona (seleccionada pels premis FAD 2015).

Després d'aquestes dues intervencions, l'equip de Jean-Marie Duthilleul ha entomat diversos encàrrecs de reformes d'espai sacre, tant conventual, parroquial, diverses catedrals o, fins i tot, de caràcter efímer com les JMJ de París'97 (veure enllaços relacionats). Aquestes darreres accions no són tan innovadores o revolucionàries com les dues anteriors, són més conservadores, però així i tot són impecables a nivell litúrgic. En aquests casos s'ha preservat la linealitat de les plantes basilicals on s'hi ha intervingut però s'ha reformat el presbiteri de cara a una actualització coherent amb el Concili Vaticà II. Generalment s'ha optat per avançar l'altar cap als fidels, més o menys alineat amb l'ambó i la seu, a banda i banda, mentre que en l'espai posterior fins a l'absis s'hi ha posat el cor o el cadiram per a la concelebració. Les intervencions es caracteritzen per una gran austeritat i simplicitat en el mobiliari dissenyat pel mateix despatx que no violenta sinó que s'integra en l'espai preexistent. En definitiva, es tracta d'un referent que cal tenir molt en compte en futures accions a l'interior de les esglésies que cerquen una actualització litúrgica dels seus espais. Sorprenentment, crec que és un autor poc conegut tant a casa nostra com a la resta de la península i en diferents àmbits de debat sobre arquitectura religiosa.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.