Vés al contingut

Ja hem "batejat" (presentat) el llibre Cap a una arquitectura de l'esperança. L'esdeveniment va tenir lloc a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, el passat divendres a les 18:00h i, contra tot pronòstic, vàrem omplir el local. Vaig tenir la sorpresa i el goig de comptar entre els assistents al Sr. Xavier Puigdollers, d'Afers Religiosos de la Generalitat, el Sr. Enric Puig sj, de l'Escola Cristiana o el Sr. Jordi Faulí, arquitecte director adjunt de la Basílica de la Sagrada Família, juntament amb moltes persones estimades i amb les quals col·laboro, tant en l'àmbit de l'arquitectura com el de la teologia, l'educació o els MCS.

Maria del Mar Galceran, en representació del patronat de la Fundació Joan Maragall, va destacar la visió crítica, inquieta i insatisfeta de la relació entre la teologia i l'arquitectura religiosa contemporània exposada en el llibre que, alhora, apunta noves propostes. Per la seva part, en Bert Daelemans sj, va indicar la necessitat d'entendre l'arquitectura religiosa contemporània des dels verbs, és a dir, des de l'activitat, l'esdeveniment i la vivència d'uns espais que han estat apropiats per la comunitat. Finalment, en Pau Vidal sj va descriure el llibre com "un diàleg interior amb la voluntat de ser escoltat" i va reflexionar sobre la conveniència d'un espai religiós que fos perfectible a partir de l'activitat comunitària.
Aquí teniu el principi de la meva ponència, l'enllaç per accedir a tot el text i les imatges de fons que l'acompanyaven:
"Crec que no és cap gosadia afirmar que estem en l’acte de presentació d’un dels pocs llibres en llengua catalana que proposa a l’àgora pública la reflexió sobre el sentit de l’arquitectura religiosa contemporània des del diàleg entre l’arquitectura i la teologia. Certament, tenim a casa nostra un gruix notable de reflexions entorn l’arquitectura religiosa de Gaudí i, de fet, l’ombra de la Basílica de la Sagrada Família és tan allargassada que resulta gairebé impossible no fer-hi referència, però, malgrat aquest eclipsi, la riquesa i la complexitat de la temàtica és molt més gran i demana una reflexió des dels nostres dies, que incorpori els reptes de la Nova Evangelització, la pluralitat religiosa, l’esperit del Concili Vaticà II i la condició de la postmodernitat o de la societat de la informació, per citar alguns exemples, tal com el mateix Gaudí va afrontar també els reptes del seu temps.
Pels que hem participat en aquest llibre, el diàleg entre arquitectura i teologia ens ha estat donat quasi com un imperatiu existencial, perquè tant en Bert Daelemans i en Pau Vidal, que han fet el retorn o segona part del llibre, com jo mateix, compartim aquesta rara doble condició d’esser arquitectes i teòlegs, fet que ens ha menat a cercar una integració entre dues disciplines que semblen viure d’esquenes i, alhora, ens configuren i ens apassionen, en tant que les vivim i també les patim (...)."

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.