Vés al contingut
Ahir vaig descobrir, amb certa satisfacció i sorpresa per part meva, que el meu llibre “Cap a una arquitectura de l’esperança” sortia citat a l’article de La Vanguardia de diumenge “El llibre religiós resisteix”, signat per María-Paz López. No és que ho consideri injust, però m’agradaria parlar d’un altre llibre sobre arquitectura sacra que ha aparegut recentment i que mereix la màxima atenció. Així com hi ha títols de llibres que fan fortuna i es van repetint en diversos formats, penso per exemple en el cas de “El espíritu de la liturgia” de Romano Guardini que va ser manllevat per una altra obra de Joseph Ratzinger “El espíritu de la liturgia. Una introducción”, en aquest cas ens trobem amb la repetició del títol del llibre de Louis Bouyer “Arquitectura y liturgia”. Es tracta de “Arquitectura y liturgia”, editat pel CPL (Centre de Pastoral Litúrgica), a Barcelona, aquest mateix mes de setembre de 2012, i que recull les intervencions de les trenta-sisenes Jornades de l’Associació Espanyola de Professors de Litúrgia que es van dur a terme entre l’agost i el setembre de l’any anterior al Monestir de El Escorial. Aquest és el primer llibre dels tres que es destinaran a reflexionar sobre la litúrgia i les diverses arts, de forma que si aquest s’ha destinat a escatir la relació entre la litúrgia i l’arquitectura, els següents estaran focalitzats en les relacions entre la litúrgia i l’art i entre la litúrgia i la música.
Les ponències editades són les següents: “Orientaciones teológico-litúrgicas del Magisterio eclesial actual”, per Juan Miguel Ferrer Grenesche; “El sentido de la dedicación y bendición de los espacios litúrgicos”, per Ramón Navarro Gómez; “La arquitectura litúrgica actual en España”, pel català Carles Elias Cao; “Régimen jurídico del Patrimonio Cultural de la Iglesia Católica en España”, per Isabel Aldanondo Salaverría; “Retos para la arquitectura litúrgica actual”, per Aurelio García Macias; I, finalment, es presenten diferents i breus comunicacions a mode d’epíleg de diversos autors.

He gaudit molt amb la lectura, tot i que la part legal de la Sra. Isabel Aldanondo m’ha resultat un xic carregosa per no estar-hi avesat. Fa gràcia que molts d’ells parlen del necessari diàleg entre els teòlegs i els arquitectes quan, de fet, jo porto aquest diàleg dins meu des de ja fa uns quants anys. A vegades com una batalla esquizofrènica entre l’arquitecte i el teòleg, i d’altres vegades com un cant a doble cor. Sigui com sigui, m’és inevitable anar pensant com aplicar tot el que es diu en els espais que em són encomanats. Penso ara, per exemple, en la proposta que he de presentar per la reforma interior de l’Església de Sant Joan Evangelista de Reus, on la proposta de Pau Pérez, que va substituir l’absis per un gran mur de formigó, no satisfà als parroquians, els quals em comenten que “no podem pregar davant d’un mur de lamentacions”. Tenen tota la raó, com a mínim en el mur de les lamentacions hi pots posar un paperet amb la teva pregària!. Però del que pugui esdevenir aquest projecte ja en parlaré un altre dia. Mentrestant recomano la lectura del llibre citat que, molt amablement, em va fer arribar Mn. Jaume Fontbona.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.