Diuen els lingüistes que Betlem vol dir “casa del pa” en hebreu, així doncs, què millor que el cas d’un graner reconvertit en església per felicitar-vos les festes de Nadal!.
El cas que us presento, al Bisbat d'Eichstätt, és ben ple de referències nadalenques més enllà de la incursió etimològica. La història és la següent: A finals dels anys 30, un catòlic va comprar un graner a un alemany de confessió evangèlica. Després de la segona guerra mundial, aquella regió alemanya va rebre una forta immigració per part de txecs catòlics de parla alemanya que no tenien lloc on fer les seves celebracions religioses (provinents dels sudets), de forma que catòlics i protestants van treballar conjuntament per reformar l’antic graner, que es pot reconèixer exteriorment encara avui dia com a tal, en una església. El 1956 van repicar les campanes i va ser inaugurada l’església com a tal amb gran joia per part de la comunitat de refugiats. Aquells que no trobaven lloc (Lc 2,6-7) van ser acollits i reconeguts. Per altra banda, els elements devocionals no perden l’essència ni la memòria de l’edifici: les cadenes que sostenen els ciris i el material del qual està fet el crucifix formen part de les eines de treball del camp que hi havia allà mateix. També cal notar que, a semblança de la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín, aquest espai s’ofereix com a lloc de pregària per catòlics i protestants, compartint tots plegats tant la feina de reforma com el ciri pasqual. Resumint: aquest antic graner acull als creients com en el seu moment va fer una establia amb la Sagrada Família, on el petit Jesús posat en una menjadora s’ofereix com a aliment per a tots els homes. (Aquest post no hagués estat possible sense l'ajuda de l'Ignasi Ricart: moltíssimes gràcies i Bon Nadal, Ignasi!)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.