Vés al contingut

Assegut davant del meu ordinador i amb una foto a la pantalla de la façana de Càritas de Lleida, em pregunto què en podem fer del patchwork que hi lluïa durant el mes de maig?

Tot va començar a la primavera d’aquest any, quan l’Ajuntament de Lleida va convocar un concurs per decorar les façanes del casc antic de la Ciutat. L’objectiu era revitalitzar els carrers del barri fent que la ciutadania s'hi fes present per tal de poder contemplar com havien guarnit les façanes tant particulars com entitats que hi tenen la seva seu.


Càritas, que hi és present al bell mig, es va apuntar a la iniciativa i em van demanar que els fes propostes per tal de decorar la façana del seu nou edifici.

Decorar una façana és, d’entrada, una cosa complexa. I lluny de voler esmenar la plana a l‘arquitecte que la va dissenyar, vaig treballar en dues línies: un patchwork gegant i un joc de llums i ampolles de plàstic de colors.

La idea de les ampolles amb tubs flourescents em va sorgir quan vaig visitar, mentre pensava sobre el projecte, la fundació Suñol del Passeig de Gràcia de Barcelona i hi vaig descobrir l’obra de Bill Culbert.

projecte 2

De les dues propostes, la que va prosperar perquè era més senzilla d’executar i més vistosa a llum de dia, va ser la del patchwork.

En el projecte plantejava que a partir de la roba que recull l’empresa d’inserció TROBALLES de Lleida i que no es pot reutilitzar, diferents persones vinculades a Càritas Lleida (voluntàries, treballdores,...) fessin ,cadascuna, un patchwork de 50x50 cm. Posteriorment es muntarien aquest quadrats en una peça d’un metre d’amplària i d’una llargària tan extensa com permetessin les peces que es poguessin recollir.

p1

Com a la parabola de l’evangeli, es tractava que cadascú aportés els seus talents: uns recollien la roba, altres la triaven, altres dissenyaven, tallaven i composaven les peces del patchwork, altres cosien les peces resultants i altres penjaven el patcwork a la façana.

Una obra col·lectiva, un treball cooperatiu que en un món competitiu i individualista com el que ens envolta, no deixar de ser Evangeli, Bona Notícia, en sí mateixa.

p2

El “patchwork d’il·lusions” que és com el van titular des de Càritas, és una paràbola evangèlica reescrita amb el llenguatge del segle XXI.

Ma José Rosell, cap de l'Àrea Social de Càritas Diocesana de Lleida, n’ha escrit un article al seu butlletí del que en destaco aquest paràgraf:

No és únicament un conjunt de roba de molts colors col·locats de forma original i bonica, és molt més que això. És una mostra que, unint les capacitats de tothom, d’aquelles persones que saben cosir, de les que saben tallar, de les que tenen gust en combinar colors, de les que aporten idees, de les que hi posen la força, de les que hi posen les ganes, de les que hi posen la il·lusió... es poden arribar a construir coses boniques, fins i tot en temps difícils com els actuals”

I com a final de la història cal dir que “El patchwork d’il·lusions” va acabar tenint 27 peces (sis metres i mig de llargària i un d’amplària, més una peça solta), i que en el concurs en el que participava amb el nº 42, es va endur el primer premi en la categoria d’entitats.

,premi

Doncs tornant al pensament que ha posat en marxa aquesta entrada del bloc, em pregunto i us pregunto,

Què en podem fer del gran patchwork d'il·lusions?

S'accepten propostes!!

amadeu bonet i boldú

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.