Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

El divendres passat apareixia la notícia d’un centre escolar que enderrocava la seva església per fer-hi un nou edifici plurifuncional, que també incloïa les celebracions religioses puntuals. És una actuació que segueix a la d’altres centres educatius que han reconvertit l’església en biblioteca o bé en sala d’actes. A primer cop d’ull, semblaria que l’espai religiós escolar ha perdut el seu sentit i que ja no cal cap espai “sacre” en tant que separat de la resta, especial, o un lloc on fer silenci i guardar la memòria del d’on venim i a on anem del carisma del centre educatiu. Malgrat tot, com deia l’estudiós del fet religiós Mircea Elíade, això de la religió és semblant al principi d’energia de Joule: (l’energia / la religió) no es crea ni es destrueix... tan sols es transforma. Per això, paral·lelament, van apareixent també “aules d’interioritat” o s’incorporen dinàmiques de conscienciació a l’aula, etc.

Com arquitecte, m’he trobat que una mateixa institució religiosa ens va demanar a T113-Taller d’Arquitectura un projecte de dessacralització d’una capella escolar per fer-ne un ús polivalent i, poc després, la reforma d’una església escolar mantenint el seu caràcter sacre. A vegades cal replantejar-se el sentit de l’espai sacre del centre, i d’altres vegades cal comunicar el sentit de l’espai sacre del centre. En qualsevol cas, és evident que els espais religiosos dels centres educatius confessionals reben la mateixa pressió que la resta d’espais escolars. Si l’espai és aquest “altre mestre” que també educa; si l’espai és la cara visible de l’escola vers el seu entorn; si les escoles es plantegen ara quins espais necessiten per a l’educació que volen oferir als seus alumnes... també caldrà pensar quin és el missatge evangèlic que volen transmetre i quins espais l’hauran de comunicar. Una capella escolar també pot ser un espai educatiu innovador, si se li dóna l’oportunitat.

A resultes de tot el que he anat apuntant, i que sovint em barrina pel cap, va ser molt interessant participar a la jornada de treball del projecte Espacios con sentido que promou la recentment creada Fundación Edelvives (veure notícia). L’acte va tenir lloc el passat dijous 19 de juliol a l’espai de coworking The Garden Space, vora la Plaza de Castilla de Madrid, i va aplegar tres despatxos d’arquitectura amb obra feta en centres educatius (T113, Estudio Fáctica i Dika), agents i artistes de comunicació pastoral (On Creaciones, Siro López) i també industrials especialitzats en mobiliari escolar o representants de diferents institucions educatives. La sessió va consistir en una primera xerrada de l’arquitecta Ana Mombiedro sobre “Neuroarquitectura i entorns d’aprenentatge, Fent visible allò invisible” i, posteriorment, vam anar desfilant els diferents convidats presentant obres significatives i allò que cadascú podria aportar al projecte d’Espais amb sentit. Vàrem acabar amb el piscolabis respectiu i amb un munt de preguntes, idees i, també, nous rostres que poden ser referents en aquest camí, com en Juan Pedro Castellano i la Letícia Carranza. La iniciativa és bona, caldrà veure com va trobant lloc en la transformació dels espais escolars.