L'ermita de la Mare de Déu d’Arboló, una descoberta al Pallars

Si tingués un parell de vides més, faria una tesi doctoral sobre tot l’entramat religiós, social i cultural que es mou en les diverses associacions que tenen cura del les ermites del país i el valor que aporten. Atès que no tinc aquesta disponibilitat, de moment m’he d’acontentar en fer breus aproximacions o deixar-les citades en aquest blog. En d’altres moments ja havia parlat de l’ermita de Xerallo (potser la única ermita dissenyada per l’enginyer Eduardo Torroja) i de l’ermita de Sant Joan Baptista de Blanes (potser la única “ermita il·lustrada per la Pilarín Bayés”), i avui toca parlar de l'ermita de la Mare de Déu d’Arboló, al Pallars Sobirà, entre Gerri de la Sal i Sort. Una ermita que he pogut visitar amb la família acompanyat del rector de Sort, Mn. Joan Pau Esteban Osma, que és qui en te cura en l’actualitat conjuntament amb l’Associació d’Amics d’Arboló.

Valgui per endavant que escric aquestes línies motivat a ajudar-los, així que teniu també una imatge del compte bancari que apareix a la porta de l’ermita per si algú s’anima a donar un cop de ma per al manteniment i els nous projectes que tenen. De fet, no estaria gens malament que hi hagués alguna mena de pagament online voluntari a les ermites, per exemple a mode de interruptor per il·luminar l’interior; més encara quan aquestes són béns culturals de primer nivell que sovint són objecte de vandalisme o robatoris (per exemple els tres focus LED que il·luminaven exteriorment aquesta ermita i van “desaparèixer” durant el confinament. Cada focus costava 80€...)

Sobre la història d’aquesta ermita no em vull estendre massa. Hi ha un llibret fantàstic, “El santuari de la Mare de Déu d’Arboló, centre geogràfic i espiritual del Pallars”, de l’autor Llorenç Sànchez i Vilanova, que ho explica molt bé. Sembla ser, per un document del 1105 on el comte Arnau II es veu obligat a restituir al monestir de Gerri uns bens usurpats anteriorment, on hi consten l’oratori i el castell d’Arboló, que hi havia una petita ermita per al recolliment i l’aïllament eremític dels monjos del monestir de Gerri de la Sal. Cap al s.XIV Arboló es constitueix com a parròquia i, per tant, hi té una feligresia associada. Ja al s. XVIII, degut a seu enclavament i posicionament de pas estratègic, esdevé lloc d’aturada, acollida i aixopluc on descansar de cos i esperit. Arboló era lloc sagrat d’oració, pelegrinatge i, alhora, albergueria. Per tal de dur aquesta tasca espiritual i social hi havia “l’ermità d’Arboló”, que recorria els pobles del Pallars amb la seva capelleta portàtil per demanar recapte. A la planta baixa de la casa de l’ermità hi ha un petit museu (molt ben cuidat i de visita recomanada) on s’explica tot això molt bé i on hi trobareu la fotografia del darrer ermità anant de recapte amb el seu ase i la capelleta portàtil penjant de la bestiola.

L’ermita sembla haver estat construïda al s.XII sobre una edificació preexistent. Compta amb una nau única amb volta de canó acabada amb un absis que, evidentment, està orientat a l’est. Actualment hi ha tres accessos, un per cada mur: el principal a l’oest, un secundari al mur sud (actualment una vidriera, que acollia el camí que pujava des de Gerri) i un altre a al nord que connecta amb l’edifici de l’ermità. Hi trobem també amb un cor de fusta i una pila de pedra per l’aigua beneïda. L’any 1936, com en tantes altres esglésies, es va saquejar el santuari i es van destruir els béns mobles sacres interior, com el cambril de la Mare de Déu. El 1966 es constituí un “patronat” (ho poso entre cometes perquè pròpiament no hi ha una “fundació” establerta) que en va tenir cura i que ha anat aconseguint millores que han fet que sigui un patrimoni viu. Entre totes aquesta actuacions, cal destacar la construcció del pont penjant sobre la Noguera Pallaresa (l’any 1973), l’adequació dels espais exteriors i l’arribada de l’electricitat al Santuari.

Anant al que m’interessa (l’espai mistagògic i les possibilitats pastorals actuals) m’han sorprès positivament tres aspectes: l’arranjament litúrgic actual de l’espai, el vestíbul creat entre l’ermita i la casa de l’ermità, les possibilitats pastorals que s’hi poden desenvolupar. M’agradaria poder aportar dades dels autors i fer-ne un reconeixement públic però, fins al moment, ho desconec (si algú m’ho facilita estaré encantat de fer-ho).

Arranjament de l’espai litúrgic: Coherència de materials i disposició. La nova imatge de la Mare de Déu es sosté damunt d’una pilastra de pedra (ja no d’un cambril) coronat amb un capitell. És una molt bona solució que fa destacar la imatge sense que aquesta resti estranya a l’espai. També s’adopten pilastres de pedra per a la base de la credença, la base de l’ambó i les quatre peces que aguanten la llosa de l’altar. Coronant i fent practicables com a mobles tant la credença com l’ambó s’hi disposa un element de fusta, la mateixa fusta que trobem en el banc corregut perimetral i que incorpora (molt ben trobat) una seu de fusta discreta. Seu, altar, ambó i els altres elements tenen un mateix llenguatge. Hi he trobat una cosa que encara no havia vist mai i m’ha semblat molt interessant: una creu de pedra fosca marcant el paviment del rectangle del presbiteri previ al semicercle de l’absis; damunt del centre de la creu és on es disposa l’altar. Això no treu que hi hagi una creu (com cal per recomanació litúrgica) a prop de l’altar, però m’ha semblat interessant veure com el paviment del presbiteri no ha estat una actuació neutra, sinó acordada amb allò que es vol significar.

El vestíbul. Entre la casa de l’ermità i l’edifici sacre s’ha “buidat” una franja de tal manera que es pot veure el mur nord de l’ermita des de l’exterior. Aquest buidatge perimetral, de doble alçada, ajuda a entendre l’edifici “sacre” (“sagrat” significa “separat” o “reservat”) com a tal, alhora que crea un espai d’acollida molt interessant on hi trobem les informacions escaients i diverses maneres d’ajudar a la conservació del conjunt.

Possibilitats pastorals. Des d’aquest vestíbul s’accedeix a dues de les tres plantes de la casa de l’ermità. A la planta inferior, que queda sota el nivell de l’ermita, s’hi accedeix des del camí provinent del pont penjant, compta amb una petita plaça verda al davant i és on hi trobem l’espai d’interpretació que ja he citat. La segona i tercera planta són a les que s’hi accedeix des del vestíbul. En l’actualitat, la segona planta ha estat restaurada tot mantenint el mateix ambient origina de la casa de l’ermità i està equipada amb una taula menjador, llar de foc, cuina i espai de magatzem. Resta per actuar en la tercera planta, on hi trobem una sala, dues cambres i un magatzem que, ben pensades, podrien acollir una pernoctació d’un grup d’unes 12 persones. Tot i que el conjunt disposa d’uns serveis higiènics no hi ha aigua calenta sanitària. Amb un petit projecte que solucionés aquestes mancances, la casa de l’ermità podria tornar a oferir la possibilitat de fer-hi recessos per a joves o famílies.