Ara que molts esteu de vacances, us convido a trepitjar ermites. Sí, a pujar-hi, a entrar-hi i a gaudir d'aquests espais meravellosament frescos i acollidors, amb una escala tan humana i divina al mateix temps. Us convido a fer silenci, a aturar-vos una estona per sentir la robustesa dels murs, la receptivitat de les voltes i els absis, l'austeritat de les obertures, la simbologia dels frescos, les talles, les miniatures... Us proposo també a pujar als campanars, a visitar els monestirs, a passejar-vos pels claustres, a contemplar el paisatge. Catalunya té un romànic meravellós que sintonitza molt amb la sensibilitat actual, tan necessitada de llocs purs, no contaminats acústicament ni visualment. Llocs orientats i simbòlics que porten una saviesa molt antiga, una senzillesa molt potent en cada detall. Llocs fets a mida d'una comunitat creient. Llocs que ens fan posar de genolls, com deia Simone Weil. Llocs on ens sentim acompanyats.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.