Vés al contingut

Seguint amb aquells aspectes que s'han quedat pel camí de la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac, crec que és interessant una primera proposta que va ser desestimada i que contemplava la possibilitat d'enderrocar el cor existent per construir-hi una nova aula amb una estructura metàl·lica folrada de vidre i lames de fusta verticals. Com que no sóc molt original, ja us puc dir que la idea em va venir de la reforma del convent dessacralitzat de Las Jerónimas de Birhuenga realitzada pel despatx de Adam Bresnik (en vaig parlar aquí).

Amb aquesta intervenció es volia amplificar els usos pastorals de l'església, per exemple poder fer catequesi per infants de les lectures d'una celebració aïllat acústicament de la resta de l'assemblea, però sobretot es volia vincular l'espai per treballar la "interioritat" a l'espai explícitament pastoral de l'escola. Crec que aquest aspecte és d'interès i actualitat perquè sovint, a les escoles, es van implementant projectes que, tot presentant-se com una necessària pre-evangelització, acaben realitzant-se en llocs i amb dinàmiques que no tenen relació o es desvinculen de la "pastoral explícita". Més enllà de la crítica fàcil conservadora, és gairebé un fet incontestable que l'escola hagi de cercar aquesta tipologia de projectes perquè, llevat d'algun reducte de cristiandat escolar, l'escola concertada confessional és un reflex de la diversitat d'opcions religioses de la societat i, juntament amb els continguts explícits de la classe de religió, cal pensar en l'educació integral de la persona i la seva dimensió del transcendent.

El fet de situar l'aula d'interioritat en l'antic espai del cor, vinculat a l'entrada, també té una interpretació d'espai d'acollida o espai previ al treball explícit de la fe, allò que alguns anomenen "atri dels gentils" però elevat una planta. Conceptualment, la "capsa d'interioritat" habita dins de l'espai celebratiu. Metafòricament, el "cor de la persona", el treball de la interioritat, s'allotja dins del "cor de l'església". Cal treballar la dimensió interior de la persona per tal que aquesta, posteriorment, pugui "cantar la fe".

Finalment no es va dur a terme aquesta proposta per una certa por a malmetre parcialment la forma original del temple, la complexitat de la seva fonamentació o els canvis de nivell entre les galeries superiors laterals i l'accés a aquesta "caps d'interioritat". La solució final emprada la trobareu en properes entrades.

Avís per als lectors: que una idea no hagi estat implementada en un projecte és quelcom normal, perquè el projecte arquitectònic es va construïnt des del diàleg. Si són presentades aquí és, simplement, per tal de poder tenir material de reflexió per a arquitectes i gestors pastorals de cara a situacions anàlogues i poder millorar-ho.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.