Vés al contingut
Serà per la paternitat, o bé perquè ara ens han encarregat la reforma d’un petit oratori escolar, o potser perquè ja porto molts anys dibuixant vinyetes dominicals per adolescents, però un dels temes que més m’apassiona és pensar com ha de ser un espai de culte adaptat per infants i joves. N’hi ha prou amb les imatges “dels grans” o bé, fins a quin punt, els infants i els joves es poden apropiar i adaptar l’espai sagrat?. Diuen que “la gràcia no substitueix a la natura, sinó que la perfecciona”, aleshores, per què no proposar espais sagrats “naturalment” infantils?.
Ja fa temps, passejant per les sales del romànic del MNAC, veient aquella mena de “còmics” amb imatge i lletra incorporada, em va ballar pel cap la possibilitat d’adaptar espais religiosos específics per aquestes edats. Penso, per exemple, en l’espai de la “peixera” que tan sovint freqüento els dissabtes al vespre a la Parròquia e Sant Ignasi de Loiola, a Lleida. Es tracta d’una habitació insonoritzada però connectada visualment amb l’espai celebratiu a través d’un gran pany vidriat. Allà els infants poden ser ells mateixos sense molestar a la resta mentre els pares seguim la celebració a través dels altaveus i la finestra interior, fet que dóna una gran tranquil·litat. Què costaria incorporar-hi una porta d’accés més petita a aquesta “peixera” (que és com l’anomenen els parroquians) a l’estil de les botigues de l’Imaginàrium? Això seria tota una metàfora de la porta estreta (Lc 13,24) o del convit a esdevenir infants per accedir al RdD (Mc 10,15). Què costaria també que aquest petit espai estigués adaptat amb un mobiliari “litúrgic” adient a infants, com ara uns coixins, amb material pedagògic com dibuixos per pintar de l’evangeli dominical, i amb uns “còmics” o una iconografia religiosa infantil?.

Per això va ser gran la meva sorpresa en veure que, en part, això ja estava fet. Es tracta de la Capella de Sant Joan Baptista de Blanes que va pintar amb diversos murals la nostra entranyable Pilarín Bayés (imatges del blog “Conèixer Catalunya”), la qual ha estat recentment notíciaper haver il·lustrat una nova Bíblia Infantil. Mirant l’espai un s’adona que, realment, no és que s’hagi adaptat la capella per als infants, tot i els mòbils penjants de la mateixa autora, sinó que només es tracta d’una aportació pictòrica, però això no treu que l’infant quedi submergit en un espai màgic, fins i tot oníric, i plenament catequètic. Potser no està tan lluny de la mateixa intenció que va tenir un altre pintor, des d’una perspectiva més abstracta, en dissenyar la “seva” capella: la Rothko Chapel.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.