Fins ara creia que el millor que li podien dir a un arquitecte quan feia o reformava una església és "aquí es prega bé". L'altre dia, però, el capellà de l'escola em va dir que una alumna li havia fet el següent comentari arrel de la reforma de l'església de l'escola: "ja no em fa por entrar a l'església del cole". Aquesta frase diu molt de com pot ser la vivència de l'espai religiós i de la mateixa religió per part d'un infant.

"No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat." (Ex 3,5)

Un cop vaig escoltar en uns exercicis espirituals que "no se puede entrar en la oración como un elefante en una cristalería". Crec que la imatge és prou representativa de com ha de ser l'espai sacre escolar; cal procurar un filtre, un marc conceptual, que ajudi a la comunitat educativa a entendre que "això és diferent". Això és el que s'ha procurat en l'accés des de l'interior del col·legi Lestonnac a la seva església i en el nou àmbit del Santíssim.

Seguint l'article anterior, on es presentava el "landscape bíblic" de les capelles laterals de la dreta de l'Església del Col·legi Lestonnac, passem ara a descriure el motiu compositiu de les capelles laterals del costat esquerra: Un paisatge urbà que evoca l'skyline de la Ciutat de Barcelona en el seu conjunt i que tracta diferents temàtiques relacionades amb les festivitats de l'escola i la història de la Companyia de Maria ("ODN", Ordre de Nostra Senyora) a Barcelona; una presència que compta ja amb més de tres-cents anys, doncs van ser les primeres monges que van oferir educació a les n

Un dels reptes dels espais religiosos del s.XXI, i de tots els temps, és el de la comunicació de la fe i les imatges. Què hi ha d'haver en una església? L'arquitecte ha de limitar-se a fer una "capsa de llum" o ha de ser "director d'orquestra" de l'espai? Fins a quin punt poden tenir lloc noves formes de comunicació en l'espai sacre més enllà de les "imatges d'Olot"?, Quin paper juguen les devocions particulars sense que restin importància a l'espai litúrgic? etc.

Un dels temes que ens trobem en diferents reformes de temples és què en fem dels espais de les capelles laterals. A les basíliques paleocristianes no hi havia aquests tipus d'espais però això va anar canviant amb la privatització dels espais a partir del gòtic i del barroc, on cada capella lateral era un món propi i formava part d'un sistema jerarquitzat que reflectia la mateixa estructura de la societat, a part que el sistema constructiu també en propiciava l'aparició.