"Inculturación es la encarnación de la vida y mensaje cristianos en un área cultural concreta, de tal manera que esa experiencia no sólo llegue a expresarse con los elementos propios  de la cultura en cuestión (lo que no sería más que una superficial adaptación), sino que se convierta en el principio inspirador, normativo y unificador, que transforme y re-cree esa cultura, originando así una nueva creación" (Arrupe, Pedro: Carta y documento sobre la Inculturación, AR 17, 1978, 230)

"No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat." (Ex 3,5)

Un cop vaig escoltar en uns exercicis espirituals que "no se puede entrar en la oración como un elefante en una cristalería". Crec que la imatge és prou representativa de com ha de ser l'espai sacre escolar; cal procurar un filtre, un marc conceptual, que ajudi a la comunitat educativa a entendre que "això és diferent". Això és el que s'ha procurat en l'accés des de l'interior del col·legi Lestonnac a la seva església i en el nou àmbit del Santíssim.

Seguint l'article anterior, on es presentava el "landscape bíblic" de les capelles laterals de la dreta de l'Església del Col·legi Lestonnac, passem ara a descriure el motiu compositiu de les capelles laterals del costat esquerra: Un paisatge urbà que evoca l'skyline de la Ciutat de Barcelona en el seu conjunt i que tracta diferents temàtiques relacionades amb les festivitats de l'escola i la història de la Companyia de Maria ("ODN", Ordre de Nostra Senyora) a Barcelona; una presència que compta ja amb més de tres-cents anys, doncs van ser les primeres monges que van oferir educació a les n

Un dels reptes dels espais religiosos del s.XXI, i de tots els temps, és el de la comunicació de la fe i les imatges. Què hi ha d'haver en una església? L'arquitecte ha de limitar-se a fer una "capsa de llum" o ha de ser "director d'orquestra" de l'espai? Fins a quin punt poden tenir lloc noves formes de comunicació en l'espai sacre més enllà de les "imatges d'Olot"?, Quin paper juguen les devocions particulars sense que restin importància a l'espai litúrgic? etc.

Un dels temes que ens trobem en diferents reformes de temples és què en fem dels espais de les capelles laterals. A les basíliques paleocristianes no hi havia aquests tipus d'espais però això va anar canviant amb la privatització dels espais a partir del gòtic i del barroc, on cada capella lateral era un món propi i formava part d'un sistema jerarquitzat que reflectia la mateixa estructura de la societat, a part que el sistema constructiu també en propiciava l'aparició.

Yendo ya a la descripción de la actuación de reforma de la iglesia del Colegio Lestonnac de Barcelona, ​​empezaremos por el elemento principal y generador de todo proyecto litúrgico: el presbiterio y adecuación de la asamblea.

Anant ja a la descripció de l'actuació de reforma de l'església del Col·legi Lestonnac de Barcelona, començarem per l'element principal i generador de tot projecte litúrgic: el presbiteri i adequació de l'assemblea.

Ahora que ya se ha inaugurado la reforma de la iglesia del Colegio Lestonnac (noticia), Podemos pasar ya a presentar a los aspectos más interesantes que se han realizado. Antes de fer una descripción compositiva general quiero hacer mención de 1a anécdota que se ha convertido, en cierto modo, el emblema de la operación de reforma: el hallazgo de un mosaico.

Ara que ja s'ha inaugurat la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac (notícia), podem passar ja a presentar els aspectes més interessants que s'han dut a terme. Abans de fer una descripció compositiva general vull fer esment d'una anècdota que ha esdevingut, en certa manera, l'emblema de la operació de reforma: la troballa d'un mosaic.

Siguiendo con los aspectos no realizados del proyecto de reforma de la iglesia del Colegio Lestonnac de Barcelona (CL1, CL2), pasamos a tratar la última idea no realizada: hacer una sacristía abierta. La idea era hacer algo a semejanza del proyecto "Accuro", del obispado de Vic, donde se ha implementado en algunos arciprestazgos el concepto de "sacristía abierta" en el sentido que se ofrece la visita a un espacio musealizado de objetos religiosos que permite su seguridad y difusión, a la vez que se pueden usar para eventos litúrgicos cuando se necesita.