(Eloi Aran / Imatges: @martibech) Des del passat mes de setembre està ja en funcionament la reformada església de Ntra. Sra. Del Rosari, del convent de Santa Caterina dels Pares Dominics, situada al Carrer d’Ausiàs Marc, 54. L’església va ser projectada per Gabriel Borrell i Cardona l’any 1897 en estil neogòtic, tal com s’estilava aleshores.

Hoy Empezamos la 15ª Sesión del Seminario Interno de Patrimonio Sacro de la Fundación Joan Maragall con unas breves palabras papel Nuestro estimado Enric Comas sj, que desfalleció El pasado 4 de septiembre. El trobárem de menos porque era uno de los más fieles Asistentes a Nuestras sesiones. Por ESTE Motivo encontrará també el vestíbulo del auditorio 1 breve Muestrario de Detalles constructivos, Artículos de y libros de referencia sobre arquitectura religiosa contemporánea que he podido ENCONTRAR de haciendo Limpieza de super en la comunidad de jesuitas del Clot.

Avui comencem la 15a sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall amb unes breus paraules pel nostre estimat Enric Comas sj, que va defallir el passat 4 de setembre. El trobarem a faltar perquè era un dels més fidels assistents a les nostres sessions. Per aquest motiu trobareu també al vestíbul de l’auditori un breu mostrari de detalls constructius, articles i llibres de referència sobre arquitectura religiosa contemporània que he pogut trobar fent neteja de la seva habitació a la comunitat de jesuïtes del Clot.

Ja va finalitzant l’estiu i, amb ell, les lectures que he anat fent a batzegades entre sortides, remullades i el servei propi d’intendència familiar. Aquest cop he estat acompanyat per tres persones que han col·laborat alguna vegada al Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall. És com poder seguir parlant d’arquitectura sacra més enllà de la sessió en que van participar, cadascú amb el seu accent i la seva pròpia mirada.

Es tracta dels llibres següents:

El divendres passat apareixia la notícia d’un centre escolar que enderrocava la seva església per fer-hi un nou edifici plurifuncional, que també incloïa les celebracions religioses puntuals.

Si hem de posar mobles a un pis és probable que anem a una botiga de mobles o a una gran superfície, segurament depenent de la nostra capacitat econòmica, però com ho fem si hem de posar mobles a una església? De fet, quins mobles cal posar en una església? Són necessaris els bancs? Bé, aquí hi estem força acostumats, però al centre d’Europa s’estila més posar cadires. En definitiva, trobaríem un altar a l’IKEA?

Fins ara creia que el millor que li podien dir a un arquitecte quan feia o reformava una església és "aquí es prega bé". L'altre dia, però, el capellà de l'escola em va dir que una alumna li havia fet el següent comentari arrel de la reforma de l'església de l'escola: "ja no em fa por entrar a l'església del cole". Aquesta frase diu molt de com pot ser la vivència de l'espai religiós i de la mateixa religió per part d'un infant.

"L'Esperit Sant és la patata calenta que es van passant el Pare i el Fill". Potser no és una afirmació molt acadèmica, però aquesta va ser una de les imatges que vaig escoltar, ja fa anys, al P. Josep Vives sj en una xerrada sobre la trinitat al Centro Pignatelli de Saragossa.

El patrimoni sacre en els equipaments parroquials, centres educatius o cases d'espiritualitat acostuma presentar-se com problemàtic. Sol donar-se un cercle viciós amb una argumentació del tipus "no fem servir l'espai sacre perquè està passat o no està adequat i, al mateix temps, perquè no el fem servir, no s'intervé en la seva renovació i roman com un espai de deixadesa" de manera que ens trobem amb un peix que es mossega la cua. Davant aquest repte, ens podem trobar amb diverses formes d'actuació:

Aquests dies he anat a París a veure un parent amb tota la família. Ha estat una gran aventura per als més petits que encara em va deixar una estona per poder escapar-me a veure el Collège des Bernardins, el centre de diàleg fe-cultura de l'Arquebisbat de París.