(Eloi Aran) Nada más comenzar la lectura de "Espacio litúrgico. Teología y arquitectura cristiana en el siglo XX" (CPL 2016) me he encontrado identificado con un autor que, como yo mismo, tiene dos pasiones intelectuales: la arquitectura y la teología ( aunque él parte de la liturgia y yo lo miro más desde la teología sistemática o fundamental ... por no decir "pastoral"). Tanto ha sido así, que me he leído el libro de un tirón sin indigestiones problemáticas. Recuerdo a su autor, el Dr.

(Eloi Aran) Només començar la lectura de "Espacio litúrgico. Teología y arquitectura cristiana en el siglo XX" (CPL 2016) m'he trobat identificat amb un autor que, com jo mateix, té dues passions intel·lectuals: l'arquitectura i la teologia (tot i que ell parteix de la litúrgia i jo m'ho miro més des de la teologia sistemàtica o fonamental... per no dir "pastoral"). Tant ha estat així, que m'he llegit el llibre d'una tirada sense indigestions problemàtiques.

(EA) Si anem a la pàgina web Catalonia Sacra, que és el lloc a la xarxa del SICPAS (Secretariat Interdiocesà de Promoció de l'Art Sagrat), i anem a la pestanya de Patrimoni/Museus, veurem que no hi figura el Museu Bíblic Tarraconense (MBT) i sí, en canvi, el Museu Diocesà de Tarragona. A què és deguda aquesta absència?

(EA) Del jesuïta i arquitecte Enric Comas de Mendoza ja n'he parlat alguna vegada en aquest blog però, per la simpatia que tinc per aquest avi de 91 anys, crec que val la pena dedicar unes línies a la seva intervenció en la cinquena sessió de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall, que va compartir amb el Director de L'Institut Superior de Litúrgia, el Dr. Mn.

(EA) Aquest passat dijous 21 de gener va tenir lloc la presentació del llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización" (CPL 2015) a la llibreria de la Cooperativa Jordi Capell, als baixos de la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Van participar en la presentació el Dr. Jaume Fontbona (president de CPL), el Dr. David Jou (en representació de la Fundació Joan Maragall), el Dr.

(Eloi Aran) La búsqueda de la "actuosa participatio" requerida por la Sacrosanctum Concilium (CVII) aún no ha llegado a plasmarse en la distribución interna de los templos, ya sean planta basilical o en nuevas construcciones. Ha habido intentos exitosos que parece que se van consolidando - como el caso de Saint Ignace de París, Saint Françoise Molitor o la iglesia de Taizé - los cuales son tomados como modelos para otras actuaciones con las adaptaciones correspondientes.

(Eloi Aran) La recerca de la "actuosa participatio" demanada a la Sacrosanctum Concilium (CVII) sovint encara no s'ha arribat a plasmar en la distribució interna dels temples, ja sigui en planta basilical o en noves construccions. Hi ha hagut intents reeixits que sembla que es van consolidant - com el cas de Saint Ignace de París, Saint Françoise Molitor o l'església de Taizé - els quals són presos com a models per a d'altres actuacions amb les adaptacions corresponents.

(E. Aran) Ya en su día os presenté en "Rehacer los arkhetopos: La Cueva de San Ignacio, ahora en Barcelona" las obras de la nueva Capilla de San Ignacio en la Curia Provincial de la Compañía de Jesús en Barcelona. Hace dos semanas que la hemos inaugurado y me complace presentaros el resultado final, que creo que supera de largo las primeras intuiciones proyectuales todo y ser fiel.

(E. Aran) Ja en el seu moment us vaig presentar a "Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona" les obres de la nova Capella de Sant Ignasi a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Barcelona. Fa dues setmanes que l'hem inaugurat i em plau presentar-vos el resultat final, que crec que supera de llarg les primeres intuïcions projectuals tot i ser-ne fidel.

"Juntament amb el patrimoni natural, hi ha un patrimoni històric, artístic i cultural, igualment amenaçat. És part de la identitat comuna d’un lloc i una base per a construir una ciutat habitable. (...) Cal incorporar la història, la cultura i l’arquitectura d’un lloc, mantenint-ne la identitat original. Per això l’ecologia també suposa la cura de les riqueses culturals de la humanitat en el seu sentit més ampli. " (LS 143)