Després de la presentació vivencial que us vaig fer al darrer article sobre “Messe qui prend son temps” a l’Església de Sant Ignasi de París , ara toca parlar del perquè de la composició d’aquest espai celebratiu.

És possible trobar un centenar i escaig de joves universitaris i professionals en una eucaristia que dura una hora i mitja? És possible que això es doni a la capital de la laica França? És possible que, a més a més, aquesta celebració eucarística integri una nova disposició espaial i temporal?

 

 

El títol d'aquest post respon a la pregunta que ens va ser formulada als membres de la taula rodona del XII Simposi "Religions i Espiritualitat", de la Fundació Claret: Anem cap a una espiritualitat sense religió?. Allà vaig intentar respondre des de la vessant de la pastoral juvenil, ara m'agradaria poder dir alguna cosa des de la vessant de l'arquitectura perquè ahir va ser un dia molt interpel·lador i suggerent.

Sovint no tenim coneixença de les bones pràctiques en el camp de l'arquitectura religiosa actual. Amb aquest post sobre la Capella Sant Francesc Xavier, premi FAD d'interiorisme 2006, iniciem un recull d'obres que creiem interessants.

Fitxa tècnica

M'acabo d'assabentar aquí que és possible que el Papa inauguri el temple de la Sagrada Família. Realment és una molt bona notícia. Si Idelfons Falcones deia a la novel·la "La Catedral del Mar" que la basílica de Santa Maria del Mar era la catedral del poble, la seva actualització al s.XXI és, en certa manera, el Temple Expiatori de la Sagrada Família. La visita de Benet XVI és un reconeixement a aquest temple tan estimat on ens hi trobem com a casa.