El títol d'aquest post respon a la pregunta que ens va ser formulada als membres de la taula rodona del XII Simposi "Religions i Espiritualitat", de la Fundació Claret: Anem cap a una espiritualitat sense religió?. Allà vaig intentar respondre des de la vessant de la pastoral juvenil, ara m'agradaria poder dir alguna cosa des de la vessant de l'arquitectura perquè ahir va ser un dia molt interpel·lador i suggerent.

Sovint no tenim coneixença de les bones pràctiques en el camp de l'arquitectura religiosa actual. Amb aquest post sobre la Capella Sant Francesc Xavier, premi FAD d'interiorisme 2006, iniciem un recull d'obres que creiem interessants.

Fitxa tècnica

M'acabo d'assabentar aquí que és possible que el Papa inauguri el temple de la Sagrada Família. Realment és una molt bona notícia. Si Idelfons Falcones deia a la novel·la "La Catedral del Mar" que la basílica de Santa Maria del Mar era la catedral del poble, la seva actualització al s.XXI és, en certa manera, el Temple Expiatori de la Sagrada Família. La visita de Benet XVI és un reconeixement a aquest temple tan estimat on ens hi trobem com a casa.

 

 

“L’art, el gran art, té reservat un lloc especial entre les fatigues humanes, és a prop d’aquell costat de l’absolut que s’anomena gràcia, regal gratuït” (Teodramàtica IV, 103. Cita publicada a l’article “La bellesa com a itinerari vers Déu”, de Francesc Torralba Roselló, a Qüestions de Vida Cristiana nº 202: “Bellesa i vida cristiana”)

“Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Betel, que vol dir «casa de Déu».” (Gn 28, 18-19. El somni de Jacob)