Un dels objectius d'aquest bloc és oferir exemples de bones pràctiques de l'arquitectura en els edificis d'àmbit religiós. Tot i no ser pròpiament un espai sagrat i estar subjecta a la llei de la oferta i la demanda, una llibreria no deixa de ser un petit temple de la cultura i el pensament, més encara quan es tracta d'una llibreria especialitzada en l'àmbit religiós.  Presentem aquí, breument, la reforma de la Llibreria Claret.

Ahir em va ser comunicat oficialment que la Fundació Joan Maragall m'ha concedit una beca d'estudi per a relitzar el treball "Forma i Esperit. Interaccions entre el pensament arquitectònic i teològic", que espero desenvolupar dins del marc dels estudis de la llicència en teologia a l'Institut de Teologia Fonamental si tot segueix el ritme previst.

Després de la presentació vivencial que us vaig fer al darrer article sobre “Messe qui prend son temps” a l’Església de Sant Ignasi de París , ara toca parlar del perquè de la composició d’aquest espai celebratiu.

És possible trobar un centenar i escaig de joves universitaris i professionals en una eucaristia que dura una hora i mitja? És possible que això es doni a la capital de la laica França? És possible que, a més a més, aquesta celebració eucarística integri una nova disposició espaial i temporal?

 

 

El títol d'aquest post respon a la pregunta que ens va ser formulada als membres de la taula rodona del XII Simposi "Religions i Espiritualitat", de la Fundació Claret: Anem cap a una espiritualitat sense religió?. Allà vaig intentar respondre des de la vessant de la pastoral juvenil, ara m'agradaria poder dir alguna cosa des de la vessant de l'arquitectura perquè ahir va ser un dia molt interpel·lador i suggerent.

Sovint no tenim coneixença de les bones pràctiques en el camp de l'arquitectura religiosa actual. Amb aquest post sobre la Capella Sant Francesc Xavier, premi FAD d'interiorisme 2006, iniciem un recull d'obres que creiem interessants.

Fitxa tècnica