Temps era temps, a finals dels anys seixanta, unes religioses dedicades a l’ensenyament, compromeses amb la transformació social pròpia dels valors de l’Evangeli, van apostar decididament per obrir una escola en un barri perifèric de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una forta presència de la comunitat gitana. Atès que els blocs d’habitatge i la composició urbana del barri era de recent creació, no hi havia edificada cap parròquia, així que el disseny del conjunt escolar comptava amb una generosa capella per donar servei de culte.

Quizás porque tienes más tiempo para digerir lo que lees, a veces pasa que las lecturas estivales condicionan la manera de vivir las vacaciones. Yo estoy leyendo "La interioridad habitada", de Francesc Torralba, porque me interesa eso que se llama "educación en la interioridad" tanto desde un punto de vista educativo como, tal como sugiere el título del libro, como diciembre perspectiva espacial-arquitectónica. Valga como ejemplo la siguiente citación referida al diálogo interioridad-exterioridad aplicado a una casa:

Potser perquè tens més temps per pair el que llegeixes, de vegades passa que les lectures estivals condicionen la manera de viure les vacances. Jo estic llegint “La interioridad habitada”, d’en Francesc Torralba, perquè m’interessa això que s’anomena “educació en la interioritat” tant des d’un punt de vista educatiu com, tal com suggereix el títol del llibre, com des perspectiva espacial-arquitectònica. Valgui com exemple la següent citació referida al diàleg interioritat-exterioritat aplicat a una casa:

De acuerdo, uno puede preguntar: ¿Qué es un "credencia"? ¿Sirve para "acceder al credo"? ... Yo tampoco sabía nada hasta que no me puse a reformar iglesias. La credencia es un pequeño mueble, a modo de mesita auxiliar, donde se disponen las "especies" (el pan y el vino) antes de ser consagrados en una eucaristía. Este mueble suele estar en uno de los límites del "presbiterio", el lugar elevado donde está el altar, el ambón y la silla del cura, también llamada "sede".

D’acord, us podeu preguntar: què és un “credença”? Serveix per “accedir al credo”?... Jo tampoc en sabia res fins que no em vaig posar a reformar esglésies. La credença és un petit moble, a mode de tauleta auxiliar, on es disposen les “espècies” (el pa i el vi) abans de ser consagrats en una eucaristia. Aquest moble sol estar en un dels límits del “presbiteri”, el lloc elevat on hi ha l’altar, l’ambó i la cadira del capellà, altrament dita “seu”. Presbiteri, en grec, significa “lloc dels ancians” i d’aquí deriva també, per exemple, el mot priest, “capellà” en anglès.

«J’ai choisi d’habiter la maison de Dieu»

“Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit” (1Pe 2,5)