Amb la conclusió del seu llibre Balla amb Babel, Joan Lluís Lluís m’ha deixat clavat a la butaca de l’avió. Es titula «Records d’un bastaix babèlic» i es posa a la pell d’un dels sis-cents mil obrers que treballen en la construcció de la torre de Babel. Ens introduïm així en els pensaments d’aquest home que ha heretat de son pare la feina de carregar maons entre el cinquè i el setè pis. Des d’aquesta balconada mental, l’autor ens fa assistir a un moment molt difícil de ser representat: aquell en què un dels treballadors comprèn que ha tingut lloc l’inimaginable. Perquè s’adona que tots plegats han deixat de parlar la mateixa llengua, sent com parlen llengües diverses, i ho capeix perquè dins seu el silenci de la parla nova ha sorgit al mateix temps que s’adona que les veus que l’envolten s’han tornat estrangeres. Només un grandíssim escriptor pot ser capaç de coronar un assaig brillant sobre els processos històrics de jerarquització de les llengües amb aquesta conclusió del moment íntim en què, en l’esperit d’un obrer de la torre, neix la font d’un nou idioma.
Després de repassar les vicissituds que han dut a la imposició del monolingüisme a França, Espanya, Turquia i d’altres llocs, Joan Lluís Lluís ens convida a ballar amb Babel. Proposa una nova vida per a totes les llengües, alliberades de la imposició monolingüe i reunides en la dansa que celebra la benedicció de Babel.
He acabat de llegir aquest volum, publicat per l’editorial Fragmenta a la col·lecció «Assaltar la Bíblia», mentre volava entre Nador i Barcelona. Tornava de la Primera Conferència Internacional de Llengua i Literatura Amazigues, durant la qual he pogut escoltar debats entre escriptors, autors i activistes per tal d’aconseguir que l’oficialitat de la llengua amaziga segons la constitució del Marroc es tradueixi en una promoció efectiva de la llengua.
Al Marroc —on només s’ensenya l’amazic als infants durant els primers tres anys de la primària— la subordinació a l’àrab es contradiu amb l’oficialitat de l’amazic. A la conferència hi ha hagut debats apassionants, com el d’introduir millor l’amazic al món d’internet, les xarxes socials i la intel·ligència artificial. També s’ha debatut com aconseguir que les traduccions d’autors estrangers a l’amazic tinguin la reciprocitat de traduccions d’autors amazics a d’altres llengües.
A les converses hi participava també l’escriptora mataronina Asmaa Aouattah. L’atzar del calendari ha volgut que, el dia abans d’envolar-me al Marroc, jo assistís a la presentació del seu llibre L’Etern retorn (Voliana Edicions) a l’Institut Català de les Dones de Barcelona. Aouattah hi recull els contes escrits al llarg dels anys per narrar de manera punyent els tràngols de l’emigració i l’exili. Quantes paradoxes! Com la sorpresa de passar de viure al Rif en una planta baixa i fer vida al carrer a viure en un sisè pis sense ascensor a Mataró: la ironia molt fina d’Auoattah ens fa reviure els aprenentatges que aquests canvis de vida impliquen per a una dona i els fills. O l’episodi del frare Qarnuix, que descabdella les estratègies d’una cultura de la fam que vol de totes totes no haver d’emigrar, fins que s’hi resigna. L’Etern retorn de l’autora no és pas el de Nietzsche o el de l’Odissea, sinó les corrues de famílies originàries del Rif que retornen incansablement al poble on van néixer i on es conserven intactes els records dels primers anys, la infantesa que ens salva.
A la conferència de Nador he pogut veure Asmaa Aouattah com una doble ambaixadora. En presentar L’Etern retorn a Barcelona, ella esdevenia l’ambaixadora de la cultura amaziga entre nosaltres. A Nador, en canvi, ha esdevingut l’ambaixadora dels escriptors catalans en terres amazigues. Érem en una conferència internacional on l’Asmaa no parava de traduir de l’amazic al francès i a l’espanyol, i alguns cops també traduïa al català per a mi. En escoltar-la traduint amb tanta felicitat, he pensat que l’experiència íntima d’anar esdevenint traductora per acollir en el cor altres llengües i cultures no deixa de ser un dels millors regals que ens fa cada dia la benedicció de Babel.
Temàtica
Grups
