Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

No fa encara un any mal comptat encetàvem la salutació al FECC informa del nou curs que ara acaba tot afirmant que s’albiraven diferents reptes que de ben segur podríem encarar fent-nos presents de forma activa i diligent en els debats i actuant amb sentit de col·lectiu.

És temps de fer balanç, pensant en el futur, en compartir l’escola que volem i traçar-nos el millor camí per avançar-hi. És tasca ingent resumir el munt d’activitats i d’esdeveniments que han marcat aquest curs. Un sector tan actiu i dinàmic com el nostre, tan proper al continu debat social i polític, interactua amb el seu entorn sense solució de continuïtat, dificultant al màxim la possibilitat de resumir en poques línies aquesta vida tan intensa. Amb la seguretat que, com tota selecció, potser serà a desgrat d’alguns o deixarà coses al tinter (no entrem, per exemple, en aspectes laborals o financers, com ara les negociacions sobre la supressió de les bonificacions dels contractes, on la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) ha tingut un paper molt important...) En farem crònica d’alguns dels temes que han marcat més intensament aquest període.

Preinscripció i matrícula

Podem començar parlant del procés de preinscripció i matrícula, que a hores d’ara encara està vivint les seves darreres repercussions en forma de revisió d’ofici d’unitats concertades, i amb algun problema local pendent de resoldre. Iniciàrem la nostra campanya, per quart any consecutiu, a començaments del mes de febrer. Encara no disposem de l’anàlisi final, però tenim dades destacables. Les visites al cercador www.triaescolacristiana.cat han passat de 17.794 el 26/03 a 29.416 el 2/07. Durant els mesos d’abril, maig i juny, les visites experimentaren un increment del 65%, unes xifres que són en si mateixes significatives i mostren la importància de les xarxes socials quan la societat cerca informació.

També s’iniciaren d’altres campanyes. Enguany destacaríem el vídeo promocionat per la FAPAC on, entre d’altres, intervenen el President de la Generalitat i l’Alcaldessa de Barcelona. Aquestes intervencions provocaren que les entitats representatives de les titularitats dels centres concertats, la Confederació Cristiana de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures (FAPEL) adrecessin un escrit a ambdues autoritats, on se’ls feia notar com, en un moment de gran complexitat per al nostre sector, revifava el debat que intenta acumular justificacions per desacreditar, i fins i tot atacar, l’escola concertada. També constatàvem allò que esperem dels nostres representants públics: que actuïn amb imparcialitat i equanimitat; que orientin els seus esforços en profit de tots, sense cap preferència per persona o grup social determinat que no sigui el dels qui més ho necessiten i que, quan pertoqui, adoptin les decisions més adients per a la millora col·lectiva i el bé comú i no només en interès d’una part. A la senyora Alcaldessa li recordàvem, a més, que ho és del 58% de ciutadans barcelonins, pares i mares de família, que han triat l’escola concertada perquè llurs fills siguin educats.

El President de la Generalitat contestà que, tant ell com “la consellera d’Ensenyament, donen ple suport, sense cap reserva, a la Llei d’Educació de Catalunya (...). Apostem, no ho dubtin, pel respecte a la llibertat d’ensenyament, a la llibertat de creació de centres i a la llibertat d’elecció entre centres públics o centres d’altres titularitats. Aquests principis, juntament amb els d’equitat i de qualitat educativa, inspiren el nostre Govern en matèria d’Ensenyament. Molts dels valors que configuren avui Catalunya s’han preservat gràcies a la presència al llarg de molts anys, segles en alguns casos, dels centres que vostès representen. Les seves institucions han mantingut vives la llengua i les tradicions del país, especialment en moments de manca de llibertats democràtiques. Generacions senceres de catalans són deutores de la seva tasca pedagògica, formativa i humanista. Aquest Govern reconeix i agraeix aquest servei al país”.

La Sra. Alcaldessa, a la seva resposta, després de comentar que “no ha estat en cap moment la meva voluntat ofendre cap sensibilitat ni menysprear el paper que ha tingut i té aquesta escola en el sistema educatiu a Catalunya”, continuava afirmant que “com bé saben, el projecte polític que impulsem des del govern municipal té per objectiu garantir les millors oportunitats educatives per a tothom a la nostra ciutat. Estem convençuts que per fer efectiu aquest objectiu necessitem promoure l’educació pública, part imprescindible per garantir l’accés a tothom a l’educació i amb la màxima qualitat. Així ho avalen els models d’èxit educatiu que trobem en països del nostre entorn europeu, en la immensa majoria dels quals l’educació pública cobreix normalment més del 90% de la demanda de places escolars. Aquesta aposta es correspon amb la demanda mateixa de la ciutadania i la llibertat d’elecció de centre per part de les famílies, que trien cada cop més la pública. Avui atendre el dret a escollir de les famílies vol dir fer més escola pública”.

Així les coses, els resultats finals, segons les dades de què disposem en relació a la preinscripció als nivells obligatoris, la matrícula a P3 a Catalunya i respecte el curs passat, s’ha incrementat 1.6 punts a la concertada i 1.8 a la pública, pràcticament un ‘empat tècnic’. A l’ESO hi ha hagut una diferència de resultats: mentre que la concertada ha disminuït en 1 punt, la pública ha augmentat 3,7; és a dir, 4,7 punts de diferència.

L’activitat parlamentària

És evident que la nostra situació no és fàcil. Potser és un dels moments més complicats que travessem. L’activitat parlamentària és el reflex d’aquesta contrarietat. Forces polítiques que foren signants de la LEC han impulsat mocions parlamentàries tendents a la retirada dels concerts de l’escola diferenciada. La Llei d’acompanyament dels pressupostos ha inclòs una disposició addicional que endureix els processos de revisió de les unitats concertades en funció, únicament i exclusiva, de la dada numèrica de la matrícula. I la insistència en el debat parlamentari de la reducció dràstica o la desaparició de l’escola concertada ve a representar una activitat quasi monotemàtica. Un context contrari als nostres projectes.

En aquest escenari, des de les entitats titulars del sector es va creure oportú d’enviar una carta als pares i mares dels nostres alumnes. Dèiem que si arribés el moment en què l’escola concertada esdevingués el nucli d’un debat que la posés en perill, hauríem d’actuar amb temprança i fortalesa, incidint en molts aspectes de la realitat i a tots els nivells: l’escola com a institució, l’escola concertada com a opció i l’escola cristiana com a col·lectiu que en justícia ha de fer la seva aportació a la societat catalana.

Els confirmàvem que sabem com hem d’afrontar dificultats i reptes i, per tant, cal que no ens manqui la força, ni el coratge, ni l’ànim, situant la nostra esperança més enllà de nosaltres mateixos, i encoratjàvem les escoles a ajudar els centenars de milers de pares i mares que han confiat en l’escola cristiana l’educació dels seus més de 256.000 fills, que formen part dels més de 357.000 alumnes matriculats a les escoles concertades a Catalunya, que prenguin consciència de la situació i comparteixin amb nosaltres aquestes inquietuds. Aquesta iniciativa va tenir un important ressò mediàtic i va ser capçalera de diferents mitjans de premsa i ràdio. Una primera presa de consciència dels qui creuen en nosaltres. I probablement no serà l’última.

El cost per plaça escolar

Aquest curs també ha permès encetar o seguir diferents debats sectorials. Continua obert el debat entorn la llibertat d’ensenyament i el cost de la plaça escolar. La llibertat d'ensenyament és un punt capital de la construcció i organització d'una societat lliure i de l'estructuració política d'un règim democràtic de llibertat. En tots els països democràtics es dona per descomptat que correspon als poders públics el dret i el deure d'assegurar un sistema educatiu que arribi a tots els ciutadans, però no de monopolitzar-lo. Tots els centres, amb unes condicions iguals per a tots i garantides per l’Estat, haurien de treballar per procurar una educació de qualitat a tots els alumnes en el respecte als diversos projectes educatius.

Però aquestes condicions s’han de fer realment efectives. I res més lluny de la realitat. El mòdul de despeses de funcionament ha patit un descens de l’11,27% des dels anys de la crisi. La despesa de l’Administració pública per alumne en un centre concertat és inferior a la meitat que la d’un centre públic. Segons l’informe anual Datos y Cifras del curso escolar 2014-2015 del Ministeri d’Educació, la despesa total per alumne als centres públics és de mitjana de 6.940 €, cost que l’Administració finança en la seva totalitat. En el cas d’un centre concertat, aquesta xifra resta per sota dels 2.900 €. Els concerts i la col·laboració públic-privat són pilars fonamentals d’una societat moderna, on l’administració adquireix una sèrie d’obligacions que passa, entre d’altres, per garantir la gratuïtat real del mòdul econòmic del concert, obligació que fins al moment no ha estat satisfeta.

Diferents sectors socials i algunes forces polítiques, en nom de l’equitat, acusen injustament l’escola concertada de segregadora i elitista per raons econòmiques. Són forces representades al Parlament i que governen en municipis importants. Ja sabem que l’ensenyament concertat li costa a l’erari públic la meitat que l’educació pública. És ineludible, doncs, exigir a l’Administració la totalitat dels costos que comporta la prestació del servei educatiu. No és que sigui només una reclamació legítima, sinó que és obligat frenar la discriminació deshonesta, no ja dels centres concertats, sinó fonamentalment la dels alumnes que vénen a les nostres aules en exercici de la llibertat d’ensenyament.

En aquest sentit, i d’una manera com mai fins al moment ho havia fet cap autoritat pública, la Consellera d’Ensenyament ha afirmat públicament que s’ha d’explicar que l’educació als centres concertats no és gratuïta del tot, perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, i que això significa que les famílies han d’afrontar un pagament. S’ha d’agrair la franquesa i oportunitat d’aquesta asserció, però ens permetem demanar un pas més: que l’Administració publiqui el cost de la plaça escolar. Per justícia i per transparència. També per fer callar un discurs demagògic i tendenciós, perquè cal tenir present el valor social dels concerts educatius i el dèficit col·lectiu que en comporta la insuficiència.

Ara és demà

El debat Ara és demà, sobre el futur de l’educació al nostre país, aprovarà en breu les conclusions finals. Des de la FECC entomàrem la participació i creàrem una comissió de treball integrada per persones amb experiència i qualificació que treballà amb el doble objectiu de preparar propostes per contribuir al debat i elaborar línies d’orientació i arguments per ajudar les escoles en aquesta finalitat. També la CCAPAC va fer les seves aportacions. De manera conjunta entre FECC i APSEC sorgí al febrer el document “Aportacions de la Fundació Escola cristiana de Catalunya. Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya al debat Ara és demà promogut pel Consell Escolar de Catalunya”, amb uns comentaris a les cinc ponències i una aportació sobre “La prestació del servei d’interès públic educatiu”. També les nostres escoles hi han participat. D’acord amb les dades publicades a la web del Consell escolar, 57 de les propostes aportades corresponen a l’escola cristiana, la qual cosa representa un 32 % de les contribucions totals.

A les conclusions finals es recullen expressions com “El sistema educatiu ha de disposar d’un finançament suficient per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics i per establir les polítiques i els ajuts compensatoris per fer efectiva la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat” o que “el procés d’escolarització en centres educatius sostinguts amb fons públics s’ha de regir per un principi d’equilibri que conjumini criteris d’equitat i de proximitat i faci possible, alhora, el dret a triar un projecte educatiu singular”. Continguts relacionats amb els conceptes de llibertat d’ensenyament, de creació de centres i d’establiment d’un caràcter propi. Les conclusions finals es treballaran al Ple del CEC els propers 12 i 17 de juliol.

Pacte Nacional per a la Reforma Horària

Ha estat un curs d’impuls o de promoció de diferents pactes, que, segons el seu objecte, es troben en situació d’una maduresa o concreció més o menys elevada.

Parlem del Pacte Nacional per a la Reforma Horària, que compta amb el suport institucional del Govern i del Parlament de Catalunya i que, impulsat pel Consell Assessor per a la Reforma Horària, òrgan adscrit al Departament de la Presidència que ha estat elaborat amb la implicació d’un centenar d’entitats socials i econòmiques del país. Amb l’anomenat Objectiu 2025, el pacte proposa que les institucions i organitzacions promotores es comprometin a impulsar una nova cultura dels temps de les organitzacions a favor de models més eficients i flexibles.

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya ha participat en els diversos fòrums de debat un cop ha estat convidada a fer-ho a través de les “Taules quadrangulars”. El 6/02, la FECC manifestà al Parlament, i davant els seus ponents, les reserves al text de l'esborrany de la Proposició de Llei de la reforma horària. Des del primer moment, hem manifestat els mínims necessaris per poder subscriure l’acord. La nostra postura, que és conjunta amb la resta d’entitats del sector, és d’una avinença absoluta amb la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, perquè facilita la consecució de la igualtat efectiva entre homes i dones, contribueix a construir una societat basada en la qualitat de vida de les persones i es fonamenta en una corresponsabilitat social on intervenen els diferents agents socials. Alhora, no pot ser que la conciliació sigui tasca d’un únic agent, sinó el fruit del consens de tots ells. L’escola és un element més del sector educatiu i inserida en l’ecosistema social, plural i divers, ni pot liderar, ni pot augmentar la seva onerositat ni pot ser l’únic impulsor del canvi social, cultural i econòmic que permeti la implantació del model de conciliació.

En un primer moment, les entitats representatives del sector rebutgen el document Bases per a l’impuls del Pacte per a la Reforma Horària perquè tendeix a implantar un horari intensiu a l’ensenyament no garanteix poder desplegar les activitat complementàries i impulsa la realització de l’activitat extraescolar a partir de primera hora de la tarda. En una reunió al Parlament, celebrada el dia 29 de juny, s’acosten posicions i la Comissió accepta la protecció de la franja horària de 8 a 16 h. com a horari lectiu en els ensenyaments universal i obligatori del Servei d’Educació de Catalunya, l’acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible en els ensenyaments universal i obligatori del Servei d’Educació de Catalunya i l’avançament dels horaris de l’activitat extraescolar, amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre, així com el temps de descans, respectant en tot moment l’horari lectiu del Servei d’Educació de Catalunya.

Aquesta actualització del text de l’acord permet que les institucions representatives de les escoles concertades, així com les confederacions i associacions de pares i mares de família, s’adhereixin finalment al Pacte, que se signarà el proper dilluns 17 de juliol al Palau de la Generalitat de Catalunya un acte presidit pel M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, i que comptarà amb la participació de les més de 100 entitats signatàries.

Pacte contra la segregació escolar

Un camí diferent està seguint el Pacte contra la segregació escolar, promogut pel Síndic de Greuges. Als seus informes sobre segregació escolar a Catalunya, referits a la gestió del procés d’admissió d’alumnat (Juliol 2016) i a les condicions d’escolarització (octubre 2016), el Síndic alertava sobre els desequilibris existents en els nivells de demanda dels centres insistint que es deuen a les característiques diferenciades de l'oferta escolar. A partir de les recomanacions dels esmentats informes, el Síndic planteja la necessitat de promoure un pacte social entre tots els agents educatius sobre les actuacions a emprendre per combatre la segregació escolar i proposa definir conjuntament propostes al voltant dels diferents àmbits d’actuació: procés d’admissió de l’alumnat, costos d’escolarització, equitat en els projectes educatius i altres que puguin sorgir del debat. Aquestes propostes s’acaben traduint en una sèrie d’actuacions concretes, molt focalitzades en la regulació del procés de preinscripció i matrícula.

A banda de la pròpia Sindicatura, a l’Acord han estat cridats el Departament d’Ensenyament, les confederacions i associacions de pares i mares de l’ensenyament, públic i concertat, els sindicats representatius de tot el sector, les entitats municipalistes i els representants de les titularitats dels centres concertats.

La FECC ha participat activament en les diverses trobades, actuant també de manera conjunta amb APSEC i amb les entitats del sector. Hem volgut posar de manifest des del principi, com a idea clau i contràriament al que conté el text del Pacte, que per tractar el tema de la segregació escolar amb igualtat de condicions entre l’escola concertada i l’escola pública és imprescindible que el dret a la gratuïtat de la plaça escolar en els centres privats concertats sigui real i efectiu. Ambdós tipus de centres han d’estar en les mateixes condicions, si no el punt de partida i la diagnosi sempre seran errònies. El text traspua també una voluntat estigmatitzadora de l’escola concertada, perquè atribueix a l’existència d’una “doble xarxa” la principal causa de la segregació. Tot i això, hem aportat propostes, algunes de les quals s’han intentat formular des de la Sindicatura d’una manera pretesament "acceptables" per tots els agents participants, encara que cap d'ells estigui plenament d'acord amb totes elles, per fer possible el consens. Malgrat l’esforç dels redactors de l’acord, encara hi ha elements de divergència en el contingut. Esperem poder acostar posicions en properes reunions.

La negociació col·lectiva

Rematem aquest apartat de pactes al·ludint a la negociació col·lectiva, l’eina que ajuda a sostenir un context general de pau social i laboral, del qual estem prou necessitats. A l’esforç que fan les institucions representatives del sector, i sense defugir-ne responsabilitat, s’ha de sumar l’actuació de l’Administració perquè, tot i no formar-ne part, el marc legal li ha conferit un rol de condicionant de la mateixa en ser la responsable de fixar els límits pressupostaris, sense obviar el mandat que li fa la Llei d’Educació de Catalunya.

L’Administració ha de poder oferir al sector els recursos necessaris per afrontar una negociació que resolgui d’una forma raonable i suficient els reptes laborals plantejats. És latent encara la solució que pugui donarse al premi de fidelitat, que actualment manté suspès l’abonament al personal docent. Però també resta pendent l’aplicació de la disposició transitòria segona de la LEC, un mandat al Govern relacionat amb l’homologació retributiva i de condicions de treball del professorat dels centres que presten el servei d’Educació de Catalunya, el límit el termini del qual és a tocar.

En aquest context, s’ha materialitzat un acord de revisió salarial entre les organitzacions sindicals representatives del sector i les entitats representants de les institucions titulars, que afecta el personal docent dels nivells no concertats i el personal d’administració i serveis, pacte que es va tancar el dia 26 de maig. Cal valorar les circumstàncies de l’acord, com ara la unanimitat amb què s’ha assolit, i l’esforç de les institucions titulars que, en un entorn econòmic no gaire favorable, van decidir afrontar una negociació que és d’aplicació a un personal que ha vingut mantenint congelat el salari des de l’any 2014 i que en una matèria sobre la qual les parts negociadores disposen de capacitat, s’ha donat una mostra de voluntat d’entesa entre els representants dels treballadors i de les titularitats.

Organització escolar

Des de l’àmbit pedagògic o d’organització escolar, s’han abordat moltes i diverses actuacions, entre les quals destaquem la sessió informativa sobre la nova regulació de l’avaluació a l’ESO, on en una sessió matinal celebrada el 27/06, amb la presència del Director General de Centres Concertats i Centres Privats, el Subdirector General d’Ordenació Curricular de la Direcció General d’Educació secundària i Batxillerat i la Cap del Servei d'Ordenació Curricular de l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat, on els quasi 200 assistents, tots ells d’escoles associades a la FECC, van poder plantejar consultes i qüestions directament relacionades amb aquest interesant i complex tema.

Altra matèria que ha estat especial subjecte d’atenció han estat les Proves d’Accés a la Universitat. Després de diversos contactes amb la Secretaria d'Universitats i Recerca, al mes de febrer es va fer públic un escrit on s’anunciaven els canvis en les proves d’enguany, deguts a l’aplicació de la normativa vigent.

S’ha pogut aclarir l’assumpte de la qualificació de la Religió a l'expedient de l'alumne per a l'accés a la universitat, sobre la qual el Consell Interuniversitari de Catalunya havia afirmat en un principi que “[...] aquesta qualificació (de l'avaluació final ordinària de batxillerat) no té en compte la nota obtinguda en la matèria de Religió”, però que a posteriori, i després de considerar que des del punt de vista de la FECC el marc regulador d’aquesta matèria determinava que calia tenir en compte les qualificacions obtingudes en cadascuna de les matèries cursades en el currículum de batxillerat, inclosa la Religió, finalment, al mes de maig i en ple procés d’assignació de qualificacions, l’Administració educativa confirmà que sí s'ha de tenir en compte la religió per al càlcul de la qualificació final de batxillerat, tal com consta a les instruccions del Departament d'Ensenyament.

Premi Blanquerna Educació 2017

En un àmbit que podem definir com més ‘domèstic’, hem de recollir la concessió a la FECC del Premi Blanquerna Educació 2017, que es lliurà el dia 14 de juny en un acte que va tenir lloc a l’Auditori de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, i que recolliren el primer el secretari general que tingué la institució, el salesià P. Francesc Riu, i l’actual secretari general, el jesuïta P. Enric Puig, en un acte presidit per l’Arquebisbe de Barcelona i president de la Fundació Escola Cristiana, Mons. Joan Josep Omella, i el president de la Fundació Blanquerna, Dr. Salvador Pié.

En la seva intervenció, el P. Riu va explicar com, arran de la nova Llei de Reforma Educativa dels anys 70, i en un context difícil, “les escoles religioses i de l’església van decidir afrontar canvis profunds i fer un salt qualitatiu per seguir tenint un lloc en l’educació del país”.

En el seu parlament, el P. Enric Puig va agrair a Blanquerna “la decisió valenta d’atorgar el premi a la Fundació Escola Cristiana lluny de tendències dominants i d’actituds políticament correctes, en un moment sociopolític de silencis i menysteniments entorn l’escola concertada i, per tant, també entorn l’escola cristiana, els seus orígens, la seva història i la seva realitat actual”.

Va destacar també que “les escoles cristianes de Catalunya van néixer i créixer en un moment de molta empenta de la societat civil, de la iniciativa social, oferint un servei, reconegut per persones i institucions, properes i alienes. Un servei basat en el treball constant, continuat i sovint amagat, basat en una atenció especial a les persones, a l’estil de l’acció de Jesús i de les seves paraules: amor a l’altre i donar la vida, estimar i servir. No podem perdre aquesta font d’inspiració i de resposta original. Aquestes són les arrels de la FECC. A aquestes escoles servim i aquestes escoles i la seva continuïtat són la base del nostre futur, que hem d’afrontar amb fidelitat, coherència i creativitat”.

L’acte es va cloure amb unes paraules de l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Omella, que convidà les escoles cristianes a no tenir por en anunciar l’Evangeli i encoratjà els docents a continuar en la seva tasca educativa. Va cloure la seva intervenció amb unes paraules d’afecte per als dos Secretaris Generals de la Fundació i de felicitació sincera a tots els seus integrants.

Provincials de congregacions religioses, autoritats de la Universitat Ramon Llull i de la Generalitat, juntament amb molts directors d’escoles cristianes i presidents de fundacions educatives, no es van voler perdre l’acte i l’oportunitat de felicitar la Fundació. Perquè cal insistir que aquest guardó pertany a totes i cadascuna de les escoles i de les institucions que fan viva la Fundació. És un premi per a tots. Enhorabona i per molts anys!

I precisament el nostre president, Mons. Omella, ha estat creat cardenal pel Papa Francesc. A la seva carta enviada als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres del Consell Pastoral Diocesà i dels consells parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes el dia en què va ser coneixedor de la notícia, Mons. Omella expressava al Sant Pare el seu agraïment perquè és una expressió de la seva generositat vers l’arxidiòcesi de Barcelona i vers la seva persona i remarcava que havíem de rebre aquest fet alliberant-lo de tota interpretació de mundanitat, i fent-ne una ocasió per renovar la nostra fe i “donar raó de la nostra esperança”, amb unes actituds personals i col·lectives cada vegada més coherents amb l’Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist i amb comunió amb el successor de Pere. La nostra enhorabona i el nostre agraïment, Mon. Omella!

Al llarg de 43 FECC Informa, des del 29 d’agost del 2016 i fins avui, 10 de juliol de 2017, hem intentat copsar la viva, dinàmica i enriquidora realitat de les nostres escoles, de les institucions que conformen l’Escola Cristiana de Catalunya i també del nostre entorn. Com a mostra, a la secció Dia a dia dels centres i les institucions, hem recollit 444 aportacions que heu volgut compartir amb el col·lectiu. Una vida i una experiència que travessen moments complicats, amb actuacions a alguns municipis certament agres i punyents contra el nostre col·lectiu. Ja s’estan preparant actuacions i propostes que ens ajudin a contrarestar aquesta onada de contrarietats, de les quals sereu informats, apel·lant a la vostra col·laboració i participació. Perquè de ben segur que amb la confiança del qui treballa per amor i amb amor i que confia en algú que està per damunt d’ell, invoquem l’ajut de l’Esperit Sant i, si aquest curs que tot just acaba hem pogut donar-ho tot de manera generosa, solidària i creativa, en el futur ho continuarem fent.

Bones i merescudes vacances, i fins al proper curs, si Déu vol!