Vés al contingut
Per Fundació Escola Cristiana de Catalunya .
A

Les nostres escoles, i també les famílies dels alumnes, reben continus missatges, especialment per part de l’Administració educativa territorial, indicant que l’alumnat amb vulnerabilitat econòmica ha d’escolaritzar-se gratuïtament. El que es diu no és que l’ensenyament bàsic i obligatori (que és l’objecte del concert) ha de ser gratuït. Fan un pas més i estenen la gratuïtat a totes les activitats o serveis que no tenen aquest caràcter, però que estan associats a l'escolarització (activitats complementàries, serveis escolars, material, etc.). Els missatges són tan contundents que ens pot semblar que aquesta gratuïtat ha arribat a les escoles, fins el punt d’haver de sentir frases admonitòries per si es donés el cas de que es pretengués percebre alguna quantitat per aquesta conceptes...

Generalment, el context normatiu al fan referència, per la novetat que representa, és el decret de preinscripció i programació. Analitzem per tant què recull aquesta disposició al respecte. És cert que es parla de gratuïtat, per, de quina manera? El Decret recull que en el Pacte contra la segregació escolar, les entitats signants constataren que l'Administració educativa ha d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (arts. 50.1 i 199 de la LEC; art. 88.2 de la LOE). Pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), l'Administració educativa ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (articles 6.3, 50.3 i 202 de la LEC). Igualment, l'Administració educativa aporta recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona (art. 48 LEC)).

Continua dient, al seu article 3, que el finançament del Servei d'Educació de Catalunya s'ha de regir per criteris de suficiència financera que garanteix la gratuïtat en els ensenyaments obligatoris i gratuïts, a través de la dotació dels recursos econòmics necessaris dels centres que presten el Servei, d'acord amb la programació educativa.

La disposició no s’oblida de tractar la igualtat d'oportunitats en l'accés a les activitats complementàries i els serveis escolars, i al seu article 63 l’enfoca de manera que el Departament, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, promou la participació de l'alumnat en situació socioeconòmica i sociocultural desafavorida en aquestes i garanteix a aquest alumnat l'accés a les activitats i serveis en condicions d'equitat mitjançant l'establiment d'ajuts econòmics o d'altres mesures. I per a l'escolarització equilibrada d'alumnat, el Departament garanteix els ajuts previstos a l'alumnat amb necessitats educatives específiques assignat als centres així com també la dotació als centres dels recursos per a l'atenció adequada de les seves necessitats, precisant que aquests darrers ajuts es poden concedir als centres del Servei d'Educació de Catalunya o directament a l'alumnat.

Més tard, al seu article 64, escomet els principis d'accessibilitat i de no-exclusió (uns principis que, dit sia de pas, no són de fonament legal), per la provisió d'activitats complementàries i serveis escolars. Aquests estan exclosos de la gratuïtat i les escoles procuren l'accés en igualtat d'oportunitats de l'alumnat sense que la seva situació socioeconòmica hi suposi un impediment. Conjugat amb el criteri de no-exclusió, que consisteix a evitar la no participació de l'alumnat en les activitats complementàries i en els serveis escolars per raons econòmiques o de discapacitat, vetllant els centres públics i concertats perquè cap alumne amb dificultats per sufragar-ne el cost o per discapacitat en quedi exclòs, amb el suport de l'Administració educativa.

Uns principis que, com diu l’article 65 del decret, queden garantits pels ajuts de l'Administració educativa i de les administracions locals, per les mesures d'accessibilitat econòmica desenvolupades pels mateixos centres, d'acord amb les garanties de suficiència de finançament dels centres, pel caràcter no lucratiu de les activitats i serveis, amb una clàusula final conforme l'Administració proporciona els recursos públics per garantir l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

I, finalment, la disposició transitòria sisena del Decret preveu que les previsions de què hem parlat s'aplicaran progressivament en funció dels ajuts econòmics establerts i dels recursos públics esmerçats per l'Administració educativa per garantir l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb els principis de suficiència financera.

Però analitzem les dades reals per veure la situació d’aquest finançament per part del Departament:. Un anàlisi de la subvenció del finançament addicional del curs 2021/2022 ho deixa clar: La convocatòria de la subvenció establia un import total de 12.005.000,00 € i un mòdul per alumne de 700 €/any. L’import total realment atorgat ha estat de 12.106.052 € i el mòdul per alumne, 543,97 €/any. Aquí s’observa l’efecte de la invariabilitat de la dotació total i del major nombre d’alumnat beneficiari: la quantitat final per alumne és un 22,3% inferior a la de la convocatòria. Quasi una quarta part menys.

D’altra banda, per al mateix curs, els alumnes beneficiaris han estat 22.255, mentre els que han estat rebutjats malgrat les escoles els han informat com a perfil NESE han estat 3.574. I aquí no es computa l’efecte de la restricció del 10% inicial, punt de partida que impedeix l’ajut a un nombre més gran d’alumnat que està escolaritzat a les nostres escoles.

Fem un càlcul ràpid. Si els alumnes beneficiaris haguessin rebut l’import previst a la convocatòria, la quantitat real atorgada hagués estat de 15.578.500,00 €. I si tots els alumnes informats per les escoles hagueren estat beneficiaris el muntant total hagués estat de 18.080.300,00 €. Per la primera circumstància, ja resulta un dèficit de 3.472.447,65 €. I per la segona, de 5.974.247,65 €. Els ajuts són rotundament insuficients.

Realment podem parlar i, en aquestes circumstàncies, se’ns pot exigir la gratuïtat de l’escolarització? No. Ni pel que contempla la normativa ni per l’actuació real de l’Administració. L’Escola Cristiana vetlla i vetllarà per atendre tot l’alumnat que s’escolaritzi a casa nostra. Però hem vist de forma continuada que aquest joc d’equilibris s’hi juga a dues bandes: les escoles atenent l’alumnat i l’Administració, que hauria de dotar dels recursos adients. Mentre la desproporció del paper que hi juguem cadascú sigui tan gran, no s’hi val que el missatge que rebin les escoles sigui només el de l’exigència i, en ocasions, l’amenaça.

Tots en tenim la nostra responsabilitat i els nostres arguments. Aquí hem ofert una petita part que ens ha d’ajudar, a tothom, a poder fer una acollida real i en condicions.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.