Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest proper dia 1 de gener, l’Església ens convida, un any més, a celebrar la Jornada Mundial de la Pau.  Aquesta iniciativa, instituïda per Pau VI l’any 1967, és una bona ocasió per pregar i reflexionar sobre quins són els reptes que planteja la construcció de la pau en un món encara ferit per múltiples situacions de guerra, violència, abús i explotació de les persones, injustícia i desigualtat. Un dia per renovar l’esforç de cadascú de nosaltres per convertir-nos a la pau, per desenvolupar i contagiar als altres aquelles actituds del cor, nucli profund de la persona, que afavoreixen la solidaritat, el perdó i l’amor.

Enguany, el lema triat pel Papa Francesc és “Venceu la indiferència, conqueriu la pau”. En el seu Missatge amb motiu d’aquesta Jornada, Francesc denuncia la l’actitud de la indiferència davant dels sofriment dels altres com una greu amenaça per la humanitat i una de les grans causes que obstaculitzen la pau. Es tracta d’una tipologia (en podríem dir patologia) molt estesa. Tots hauríem de revisar en nosaltres mateixos fins a quin punt ens afecta, especialment els que vivim en països benestants. La indiferència és aquella actitud que, ignorant que allò que ens constitueix com éssers humans són justament les relacions interpersonals, tanca els ulls al sofriment dels altres, per no ser tocat pels seus problemes. L’actitud del qui creu que no deu res a ningú, que es creu autosuficient i que només pretén tenir drets. Una actitud que, en últim terme, neix de la indiferència davant Déu, pròpia d’una cultura materialista, relativista i nihilista tan arrelada en els nostres dies, que porta a desentendre’s del pròxim i de la creació.

Aquesta indiferència, assenyala Francesc, quan se suma a una cultura orientada al guany i a l’hedonisme, afavoreix polítiques econòmiques deplorables que persegueixen el benestar propi o el de la pròpia nació, el poder o la riquesa, i que promouen així injustícies i violències i destrueixen el medi natural. En aquest sentit, Francesc reitera l’expressió amb la que sovint a qualificat el nostre món, com a “globalització de la indiferència”.

Davant d’això, el Papa Francesc convida a prendre consciència de la crida que ens fa Déu a fer-nos responsables dels nostres semblants. A prendre consciència que Déu s’ha revelat en la història com un Déu totalment solidari de la sort dels éssers humans. I això fins al punt de baixar entre els homes en el seu Fill Jesús. Jesús va lliurar plenament la seva vida a posar fi als sofriments, la malaltia, la tristesa i la mort. Va ensenyar-nos el camí de l’amor i la misericòrdia, especialment als més fràgils. Va convidar a aturar-nos davant dels sofriment dels altres, per tractar d’alleugerir-los.  I ens va fer veure que en això es juga el nostre destí com a persones.

Per tot això, el Missatge fa una crida a la conversió del cor, que ens porti a un compromís ferm en favor del bé comú, com a bé de tots i cadascú, a fer-nos responsables de tothom, en esperit de fraternitat.

Per afavorir la conversió de tots, Francesc demana promoure una cultura de la solidaritat i la misericòrdia, mitjançant l’esforç de tots d’educar en favor de l’obertura a l’altre i al Transcendent, del diàleg, la cohesió, l’escolta, la compassió pel pròxim i la participació de tots en la construcció d’una societat més humana i fraterna.

I com que no vol quedar en una pura abstracció, el Papa assenyala alguns reptes ben concrets que han d’assumir amb valentia els Estats en favor de la pau i, en particular, de les persones més fràgils. Es tracta de qüestions, que generen un immens sofriment a milions de persones, i sobre les quals ja ha insistit en molt diverses ocasions:

  • reclama una millora de les condicions de vida de les persones empresonades, amb una atenció especial als detinguts que es troben a l’espera de judici;
  • reitera la seva crida a abolir la pena de mort;
  • demana que es revisin les legislacions en matèria de migracions, a fi que s’inspirin en la voluntat d’acollida, en el respecte dels drets i deures de tothom i en la integració, qüestionant com a greu problema la impossibilitat de molts immigrats d’obtenir la regularització de la seva residència;
  • insisteix en la importància de polítiques que afavoreixin la creació de llocs de treball dignes i habitatge per tothom (la triada de “treball, terra i sostre”);
  • convida a actuar més eficaçment a una millora de les condicions de vida dels malalts i l’accés de tothom a tractaments i medicaments;
  • demana als dirigents dels Estats que, mirant més enllà de les seves fronteres, renovin les seves relacions amb els altres pobles, afavorint la participació de tothom i la inclusió en la vida de la comunitat internacional, per avançar en la fraternitat en la família de les nacions. En aquest punt, Francesc fa una enèrgica crica a no empènyer cap poble a la guerra, a gestionar de forma sostenible el deute extern dels més pobres i a adoptar polítiques de cooperació al desenvolupament respectuoses de les cultures locals.

Sis grans reptes sobre els quals fora bo posar el focus en aquesta Jornada Mundial de la Pau i, més enllà d’aquesta, grans qüestions a situar de forma prioritària a partir d’ara en el debat social i polític, nacional i internacional.

Des de Justícia i Pau us convidem a celebrar amb nosaltres aquesta Jornada, amb una eucaristia que tindrà lloc el mateix dia 1 a les 13h, a la catedral de Barcelona, que presidirà pel nostre nou arquebisbe Joan Josep.