Vés al contingut

El proper dia 1 de gener celebrem una nova Jornada Mundial de la Pau. El Missatge d’enguany per aquesta Jornada se centra en el gran repte dels migrants i refugiats, un dels principals esdeveniments actuals de la humanitat. Avui, com ens recorda el Missatge, són ja més de dos-cent cinquanta milions de persones immigrades en tot el món, de les quals, vint-i-dos milions de refugiats. I el fenomen no para de créixer i continuarà marcant el nostre futur pròxim.

El Papa Francesc insisteix i insisteix. No pot acceptar el sofriments dels milions de persones que han de fugir dels seus països a conseqüència de la guerra, les persecucions, els desastres naturals o la pobresa. No pot acceptar el sofriment causat pel tràfic i explotació de persones. I no pot acceptar les polítiques de fronteres que miren exclusivament la seguretat; les polítiques de rebuig, d’exclusió, de discriminació, de detenció i d’expulsió d’una gran majoria de països del món, que porten al sofriment i a la mort. Aquestes polítiques són un greu atemptat a la dignitat humana.

No hi ha dubte que aquesta és una de les preocupacions fonamentals del seu pontificat. Ho va mostrar ja en la seva visita a Lampedusa immediatament després de la seva elecció i no ha deixat de clamar i clamar en defensa de la dignitat dels migrants i refugiats. El seu compromís al respecte és total i de llarg abast.

Les seves crides apunten a la necessitat d’un canvi radical: ens cal una nova visió i una nova forma veritablement humana viure el fet migratori. Ens cal un nou paradigma mental. Una nova cultura que ens faci passar de la històrica i atàvica percepció de l’immigrant com a amenaça a la percepció d’una oportunitat per un progrés compartit. De les actituds de la por i el rebuig a les de respecte i l’acollida. En definitiva, de l’hostilitat a l’hospitalitat. Comprendre que migrants i poblacions locals estem cridats a formar una sola família humana, on tots disposen del mateix dret a accedir als béns de la terra i on cada ésser humà sigui tractat d’acord amb la seva dignitat transcendent de fill i filla de Déu.

Es tracta d’un canvi radical i en profunditat, que és urgent i és possible. Un canvi en la mirada, en les percepcions, en el llenguatge, en el relat, que ha de donar lloc a nous comportaments socials i personals, a unes noves legislacions nacionals i internacionals, a unes noves polítiques públiques. La seva crida es resumeix en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar.

ACOLLIR significa ampliar les possibilitats dels migrants i refugiats d’entrar de forma legal i segura als països de destí: més visats per motius humanitaris i de reunificació familiar, corredors humanitaris, visats temporals especials... Evitar la detenció i les expulsions massives i arbitràries. Garantir un allotjament adequat, la seguretat personal i l’accés als serveis bàsics.

PROTEGIR significa defensar els drets i la dignitat dels migrants amb independència del seu estatus migratori: en els mateixos països d’origen, oferint informació i assessorament i evitant el reclutament il·legal; i sobretot en els països d’acollida, garantint l’assistència consular, els documents d’identitat necessaris, accés a la justícia, a serveis bancaris, garanties de subsistència, llibertat de moviments, possibilitat de treballar, accés als mitjans de telecomunicació, accés a l’assistència sanitària; amb una atenció especial als infants i menors d’edat, evitant tota detenció, assegurant l’accés a l’educació, la possibilitat de continuar els estudis en arribar a la majoria d’edat, garantint el gaudi d’una nacionalitat..

PROMOURE vol dir treballar per fer possible que tots els migrants i refugiats puguin desenvolupar-se plenament com a persones en totes les seves dimensions: garantir l’exercici de la llibertat religiosa, la inserció laboral, l’homologació de títols acadèmics i, molt especialment, la integritat de la vida familiar, com també una especial protecció als discapacitats.

INTEGRAR vol dir treballar per tal que els immigrants participin plenament en la vida de la societat que els acull. Això demana fer possible una cultura de la trobada intercultural, enriquidora per a tots, que exclou l’assimilació i permet que cada persona mantingui la seva identitat cultural, i que culmina amb l’oferiment de la ciutadania a les persones que tenen una presència de llarga durada al país d’acollida.

Per avançar en aquesta direcció, el Papa expressa el seu suport i encoratja la iniciativa de Nacions Unides d’aconseguir, al llarg de 2018, dos grans pactes internacionals: un per garantir una migració segura, ordenada i regulada i, un altre, sobre refugiats.

Necessitem urgentment iniciar aquest procés de transformació cultural. No serà fàcil, però no hi ha alternativa si volem assegurar la dignitat humana, la justícia i la pau al món. No és una utopia irrealitzable, és una necessitat i podem aconseguir-ho. L’Església pot ser, i ja és en molts llocs, a l’avantguarda d’aquesta gran transformació.

La propera Jornada mundial de la Pau és una oportunitat per reflexionar, pregar i demanar aquest canvi. A Justícia i Pau, com sempre, la celebrarem amb una eucaristia el mateix dia 1 a les 13h, a la catedral de Barcelona i amb actes en altres localitats. Us convido a sumar-vos-hi.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.