Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui ha tingut lloc la jornada "finances ètiques i comunitats religioses", organitzada conjuntament per Justícia i Pau i el Grup de Treball Estable en Religions (GTER).

Aquest portal ha de publicar en els propers dies una crònica del contingut d'aquestes jornades. Però m'agradaria avançar-me aquí tot fent notar que aquestes jornades han posat de manifest la urgència que, en aquest moment històric, les tradicions religioses assumeixin amb valentia la responsabilitat de ser testimonis i promotors globals d'alternatives reals a l'economia financera i consumista imperant.

La crisi econòmica i financera que patim, amb la seva derivada de crisi social, creixement de les desigualtats i la pobresa, crisi ambiental i inestabilitat política creixents, ha mostrat com mai les greus perversions i limitacions dels patrons de comportament econòmic dominants, fonamentats en l'individualisme, l'afany de lucre, la competitivitat, l'acumulació, el consumisme i el progrés tecnològic al servei dels desitjos il·limitats, patrons alimentats pel cercle viciós d'una creixent financiarització de l'economia, basada en l'especulació i l'endeutament personal i col·lectiu. 

En front d'això, les principals tradicions religioses, amb la seva immensa constel·lació de líders, d'institucions, grups, comunitats i el conjunt del seus creients veritablement convençuts, són un dels pocs baluards a escala global que encara poden resistir davant d'aquestes tendències globals. Les grans religions, recolzades en les seves sòlides tradicions espirituals i morals, mantenen encara certa capacitat de promoure, amb el pensament i la praxi, formes econòmiques alternatives basades en altres prioritats: el bé comú, la solidaritat, la gratuïtat i la justícia.

D'entre aquestes formes alternatives, ocupen un clau les iniciatives de "banca ètica". Aquestes iniciatives, que exclouen tot afany de lucre i actuen amb la màxima transparència i sota principis ètics estrictes, canalitzen via préstecs l'estalvi que recullen en favor d'iniciatives econòmiques dedicades a la satisfacció de veritables necessitats socials: des de la inclusió financera, la inserció social i laboral, l'educació, la protecció del medi ambient, la defensa dels drets humans o la promoció del desenvolupament de comunitats i països empobrides.

Les grans religions poden assumir i han d'assumir un paper clau en la creació, suport o participació en aquestes iniciatives de banca ètica, alhora que (no és incompatible) poden ser i han de ser cada cop més exigents amb la resta d'entitats financeres comercials de les que continuin rebent serveis (bancs, caixes d'estalvi...), per tal d'afavorir una actuació d'aquestes entitats més coherent èticament i més orientada al bé comú.

Pel que fa específicament a les entitats de banca ètica, a Catalunya existeixen ja institucions ben consolidades, sota diferents fòrmules i prioritats d'acció, com són FIARE, OIKOCREDIT, TRIODOS BANK o COOP 57, per bé que encara representen una part minúscula del sector financer. Amb aquestes entitats, ara ja qualsevol confessió o organització religiosa, com qualsevol persona individual, pot canalitzar socialment tot o part del seu estalvi i també disposar de la major part de serveis financers habituals, però també (i això és fonamental) implicar-se activament com a socis d'aquestes entitats.

Malauradament, a casa nostra són encara molt escasses les entitats de caràcter religiós que participen en aquestes projectes, de tal manera que és urgent que les confessions religioses, en coherència amb els valors que les fonamenten, facin un pas endavant per conèixer i implicar-se en aquestes iniciatives de banca ètica.