Tal i com informava aquest portal, el passat 24 d'octubre es va signar formalment un acord entre el Bisbat d’Urgell, el Govern d’Andorra i les Germanes Hospitalàries de Benito Menni, pel qual es posen les bases per desenvolupar un centre de salut mental ubicat al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell. S’espera que pròximament es pugui incorporar a l’acord la Generalitat de Catalunya.
La malaltia mental és una de les manifestacions més importants de vulnerabilitat humana, que avui dia, per diferents circumstàncies, sembla que va a l’alça. Això obliga a una major atenció per part de la tota societat, en la clau d’una cultura de la cura de les persones, on tota la comunitat vetlla pels seus malalts.
En aquest sentit, el Papa Francesc ha afirmat que és necessari que “es reforci, d’una banda, el sistema d’atenció a les necessitats mentals, sostenint també als qui es dediquen a la investigació científica d’aquestes patologies i, per altra banda, promovent les associacions i organitzacions de voluntaris que acompanyen els malalts i les seves famílies”, ja que resulta “molt important fer participar al context social vital en el que es troba el pacient i l’afecte d’una comunitat”.
Amb aquest esperit, i essent personalment molt sensible a la realitat de la malaltia mental, el Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan Enric Vives, va oferir als sistemes públics de salut andorrà i català la possibilitat d’acollir en una part de l’edifici del Seminari diocesà i exteriors annexos, un centre residencial hospitalari per al tractament d’aquests pacients.
En efecte, el Bisbat disposa d’uns importants espais en el Seminari diocesà (l’ala Sant Lluís), construït pel Bisbe Josep Caixal a les darreries del segle XIX. L’edifici, concebut originàriament per a la formació i que va arribar a comptar amb més de tres-cents estudiants i seminaristes, avui respon a altres necessitats, relacionades amb la cura de les persones. En aquests moments el seminari acull bàsicament la residència diocesana de sacerdots jubilats i, de manera independent, una unitat sociosanitària i residència assistida gestionada per la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell.
Amb tot, una part de l’edifici continua disponible i la voluntat és que continuï donant serveis a la societat, que és la raó de la seva existència. Amb aquesta oferta, l’Església vol, un cop més, anar més enllà del discurs per passar a l’acció real i concreta de suport a les persones. I és que per ella, la cura de les persones fràgils no és una opció qualsevol sinó que toca el cor de la seva missió i identitat, en coherència amb la vida mateixa de Jesús.
En el mateix àmbit de la cura, el Bisbat va constatar una necessitat important en el territori de la diòcesi d’Urgell (i particularment del Principat d’Andorra), que els efectes de la pandèmia ha posat sobre la taula amb més força: la necessitat de comptar amb recursos assistencials per a malalts mentals que necessiten un període d’hospitalització. Aquests malalts avui dia han de ser destinats a centres situats a gran distància, sigui a Barcelona o Lleida, amb les dificultats addicionals que això comporta per a pacients, familiars i associacions de suport.
Hospitalització psiquiàtrica a prop de casa, en un espai i un entorn de qualitat
És en aquest context que neix la proposta de l’Arquebisbe, a fi de posar l’edifici al servei de la salut mental, en un entorn físic especialment adient i amb una ubicació geogràfica favorable, que permeti atendre a les persones a pocs quilòmetres del seu domicili i potenciar així la relació permanent amb les seves famílies i entorn social.
Els espais per al futur centre s’ofereixen sense cap contraprestació i seran prèviament rehabilitats i acondicionats, gràcies als fons procedents d’una herència gestionada pel Bisbat d’Urgell i adreçada a finalitats socials d’aquests característiques.
Com ha mostrat l’acord signat, la proposta ha estat acollida molt favorablement per ambdós Governs i actualment es treballa en la definició tècnica del projecte.
El lideratge tècnic ha estat encarregat a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor, fundades per Benito Menni el 1881, especialitzada precisament en l’atenció a la malaltia mental i amb una gran trajectòria i experiència en aquest àmbit, animada per la vocació cristiana d’humanitzar l’assistència psiquiàtrica, especialment de les persones més vulnerables.
El projecte compta amb l’assessorament de la Unió Catalana d’Hospitals i es preveu també que, juntament amb Benito Meni, els serveis de salut de la Generalitat i el Govern d’Andorra intervinguin directament en l’atenció dels seus propis pacients.
El projecte vol oferir tant l’hospitalització com el centre de dia, i preveu tres eixos d’actuació: 1) l’atenció a persones d’edat adulta que precisin fases d’hospitalització de mitja o llarga estada; 2) l’atenció en l’etapa infantil-juvenil, en règim tant d'ingrés com d'hospitalització parcial, prioritzant l’adolescència; i 3) la col·laboració en activitats docents i de recerca. Així mateix, els serveis promoguts es volen basar en el model de recuperació, un model centrat en la persona en què la continuïtat assistencial i l’acompanyament del cicle vital són claus.
Crec sincerament que es tracta d’un projecte molt beneficiós per al territori, afavorint que disposi in situ dels serveis que necessita, per donar resposta a una demanda social important. I ho fa a través de la concertació d’institucions diverses, cadascuna aportant des de les seves possibilitats, expertesa i responsabilitats. A la vegada, és una mostra que les fronteres administratives no haurien de ser més una barrera per a la cooperació entre els territoris i les poblacions per respondre a necessitats compartides, menys encara quan aquestes poblacions es troben unides per la geografia i per sòlids vincles humans i culturals.
En definitiva, aquest és un projecte que vol fer real i potenciar la cultura de la cura de les persones, perquè impregni totes les relacions socials. Tenir cura i ser “guardians” dels altres, com diu el Papa Francesc, especialment dels més dèbils i fràgils, esdevé la missió fonamental de cada persona i de cada comunitat, i és també l’actitud que fa possible la convivència, les relacions interpersonals i la vida mateixa, a escala local i universal.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.