Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les guerres, crims i tragèdies que no ens deixen dormir aquest estiu (Ucraïna, Iraq, Gaza, Síria... epidèmia de l'Ebola... migracions massives desesperades...) haurien d'ajudar-nos a comprendre finalment l'extrema necessitat que té la comunitat internacional de constituir una autoritat o autoritats polítiques mundials.

És insuportable veure novament aquests dies com s'imposa en les relacions internacionals l'arbitrarietat dels propis interessos (¿algú pot explicar de forma coherent per què es sanciona a Rússia per col·laborar amb els separatistes ucrainesos pro-russsos, mentre es manté aliança amb un Govern com el d'Israel que ha assassinat a Gaza a més de 400 nens i altres centenars de civils?). És insuportable veure com els africans moren d'Ebola al carrer i es disol el sistema sanitari d'alguns països, (mentre les nostres magnifiques instal·lacions d'aïllament romanen buides), o com intenten de traspassar les fronteres per fugir de la guerra i la misèria que desagna els seus països, mentre altres continuem vivint en una abundància indecent..... És insuportable veure com, per més informes que es publiquin, els governs continuen sense prendre mesures dràstiques per posar fi als abusos sistemàtics contra la natura, fins a portar-la perillosament als seus límits...

És ja desesperadament urgent que els governs acceptin d'una vegada la necessitat d'iniciar un procés multilateral, sobre la base de la reforma de les Nacions Unides i d'altres organismes internacionals, de cessió de poders a autoritats supranacionals. Unes autoritats que disposin de la capacitat nececessària per governar en molts diversos àmbits aquest món de globlalització descontrolada, sotmès a la llei salvatge del més fort. Cal superar, en definitiva, els paradigmes imperants en el Dret internacional, encara segrestats, malgrat alguns avenços, pel principi contractual entre els Estats.

Necessitem autoritats supranacionals (no simplement associacions d'Estats, ni organismes que es deuen als Estats i als seus interessos) que, amb mesures vinculants i coactives, vetllin eficaçment per la pau i la seguretat, que promoguin veritablement la resolució dels conflictes armats, que protegeixin seriosament els drets humans, que governin l'economia i les finances mundials, que ordenin les migracions, que promoguin veritablement el desenvolupament dels països més pobres, que assegurin la preservació del medi ambient i la biodiversitat...

De fet, es tracta de fer passos endavant i més decisius en el procés iniciat amb la creació de la Nacions Unides, però que s'ha quedat en un punt terriblement insuficient. Així, veiem impotents com el Consell de Seguretat queda gairebé sempre frenat pels interessos dels països amb dret de veto, o com els Estats més forts imposen la seva llei o es mantenen en el seu egoïsme, perquè prima sempre l'interès nacional (o electoral) a curt termini. 

No ens hem de resignar a aquesta situació. Hem d'exigir que es doti de poders polítics i jurídics, degudament regulats i sota control democràctic, a organismes ja existents però inoperants (per exemple, atribuir poders supraestatals al Secretari general de Nacions Unides o al Consell de Drets Humans, ampliar la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional o al Tribunal Internacional de Justícia... etc).

És evident que som molt lluny d'aquest objectiu, que els obstacles i poders que s'hi oposen són enormes, que els mateixos governs i poders fàctics mundials (especialment els més forts) no hi tenen cap interès o ho frenen...  I, malauradament, aquesta és una qüestió gairebé absent del debat públic i social, totalment inexistent en l'agenda política dels partits...

Però aquesta és segurament una de les grans utopies per les que cal lluitar avui, en l'esperança que (com va passar amb altres exigències de justícia i de pau a la història), pugui fer-se realitat algun dia. Per això és necessari que l'opinió pública mundial, farta del desgovern i conscient de que la situació és insostenible, acabi reclamant que s'iniciï aquest procés als seus governs. I això requereix una mobilització social enorme, que hauríem de començar a promoure avui.