El Divendres Sant va morir als 84 anys el periodista i escriptor italià Vittorio Messori, un dels grans protagonistes intel·lectuals que han marcat l’Església el darrer mig segle. Fou indubtablement apologeta que veié que les edicions dels seus llibres arribaven a xifres mil·lionàries. Feia temps que no se’n sentia parlar, perquè vivia una vida quasi monàstica en una comunitat femenina de la qual havia contribuït a restaurar el patrimoni arquitectònic antic.
La seva obra es caracteritzà per una defensa argumentada de la fe enfront dels corrents secularitzadors i les derives internes que qüestionaven la tradició. Els adversaris no li perdonaren el best-seller Informe sobre la fe (1984) que fou l’entrevista extensa en què Josep Ratzinger (el futur papa aleshores tenia 57 anys) abocà pel broc gros la seva visió sobre la situació eclesial, alertant sobre els “perills” i les “dificultats” del postconcili Vaticà II. Parlar del Concili, com feia ell, en termes d’”hermenèutica de la continuïtat” era per a molts una heretgia.
És curiós que ara que les Esglésies europees es veuen empobrides en recursos humans tornin a ser actuals els vaticinis del jove teòleg Ratzinger quan parlava del futur de l’Església en forma de comunitats petites i vives. El retorn als grans textos del Vaticà II, però, també ha estat la brúixola dels papes que l’han succeït. Francesc en fomentà la divulgació com a preparació del darrer Jubileu del 2025. Lleó en fa l’objecte de les seves catequesis dels dimecres.
Pot semblar estrany que Messori hagués arribat a rebre amenaces de mort fins al punt d’haver de canviar el domicili de Milà per anar a viure en un poblet del nord d’Itàlia. La seva desaparició del bullici eclesial obre la seva figura a una relectura més àmplia. Serà bo de revisar la seva aportació, ara que continuen marcant la vida de l’Església tensions doctrinals i pastorals. Però sense limitar-nos a la llarga entrevista a Ratzinger, perquè també va escriure sobre el Jesús històric i l’enigma de la mort.
