El cardenal Schönborn, arquebisbe emèrit de Viena, acaba de fer una confessió sobre els seus anys de jove estudiant de teologia. Diu que a classe sentia vel·leitats demolidores sobre la resurrecció de Jesús. Hi patia, perquè li feien trontollar les conviccions de fe i la vocació al sacerdoci. Jo, que vaig néixer quatre mesos abans que ell, recordo que eren els temps que una superficial divulgació bultmaniana obligà el cardenal Jubany a posar-se seriós quan li parlaven de la cristologia que rebien els seus seminaristes.
Ara que el papa Lleó XIV ens dona la primera encíclica em ve a la memòria una interpretació curiosa d’un professor sobre la doctrina social de l’Església: la considerava un invent efímer de Lleó XIII per recuperar a través de doctrina moral la pèrdua material dels Estats Pontificis. Jo no m’ho vaig creure mai.
Vaig viure en temps real el Concili Vaticà II, i hi trobava autèntica doctrina social. Passats uns anys, vaig parlar del cas amb un erudit de casa nostra que em va precisar el nom de l’autor, la data i el títol del llibre que havia emès aquesta interpretació. Era del mateix orde religiós que el futur cardenal de Viena!
El Papa actual ha dit clarament per què escollí el nom de Lleó. I ara ens dona com a primera encíclica un ensenyament sobre la intel·ligència artificial. La doctrina social de l’Església continua existint.
Temàtica
Grups
