Arreu, també una miqueta a casa nostra, comença a cridar l’atenció el nombre d’adolescents i d’adults que demanen el baptisme. A França aquests darrers anys les xifres han estat tan espectaculars que les nou diòcesis de l’arquebisbat parisenc han volgut tractar el tema a fons. Han cregut que no seria pas més enriquidor debatre’l en plenàries dels 120 prelats de l’Exàgon que fer-ho en grup de dimensions més humanes com és el d’una dotzena de bisbes.
En contradicció amb la repetida frase dels àlbums de la sèrie “Astérix” “lls sont fous ces gallois!”, els bisbes de l’Île-de-France estan demostrant una autoestima i un impuls evangelitzador que ja voldríem per a altres arxidiòcesis europees. Amb permís del Vaticà, per tal d’eixamplar la participació activa permesa pels cànons, han donat el nom d’”Assemblea” a un veritable Concili provincial, amb previsió de recognitio i tot. Tema únic: “Els catecúmens i els neòfits”. Naturalment, el grup reduït que en té la màxima responsabilitat no ha volgut excloure la participació de clergues i de laics, perquè han fet una consulta que a finals de maig ja havia rebut més de trenta mil respostes. Si fa no fa, com la consulta prèvia al Tarraconense de 1995.
El tema únic es pot resumir en tres punts: l’acolliment dels catecúmens en la seva gran diversitat; el seu acompanyament, no sols vers els sagraments de la iniciació cristiana, sinó també pel que fa a la vida cristiana i a la incorporació en una comunitat; la transformació de les comunitats que aquest acolliment implica.
Feina, feina. Una mica espantats sí, perquè, davant la visita del Papa el proper setembre, Notre Dame restaurada no podrà superar l’impacte de la Sagrada Família de Barcelona. Però se’ls veu animats, aquells bisbes. Potser han tingut la visió de sant Pau: “Jo soc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós” (Ac 18,10).
Grups
