Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

S.O.S. cristians. La persecució dels cristians en el món d’avui, una realitat silenciada, per Pilar Rahola.

No, no m`he equivocat, ja sé que no estic al Refetor, a l’hora de dinar. Però, és veritat que aquest llibre que estem llegint aquests dies és un reguitzell d’exemples d’arreu del món que et deixen corsecat.

Per què? Perquè avui, en el nostre segle XXI, en molts llocs, Corea del Nord, Índia, Somàlia, i tants altres països, ser cristià és estar exposat al martiri.

Sant Jordi, el nostre patró, va ser martiritzat per la seva fe. Perquè com tants cristians d’avui en dia, estava empeltat al cep veritable. I empeltat al Crist, ha vençut per la sang de l’Anyell el món, ha estimat Déu, ha guardat els seus manaments, ha estimat els fills de Déu, i essent el seu deixeble va donar fruit, aquest fruit que dura en la fe de la nostra església catalana.

Ara bé, a nosaltres que vivim sense grans complicacions la nostra fe, la sang dels màrtirs d’avui ens pregunta: Estem en el Crist? Estem veritablement empeltats en la seva saba salvadora?

Perquè tal vegada aquest cristianisme fàcil que vivim ens impedeix conscienciar-nos de: Per qui vivim? Per qui ens movem? Per qui existim? Perquè només el cep veritable, el Crist, pot donar-nos vida. Sense ell no podem fer res. Separats com les sarments tallades, ens assecarem i només serem bons per cremar.

Així passa en els cristians i en els monjos, que deixen l’evangeli de banda, tal vegada pensant-se que saben més que la Paraula de Déu, que es conformen en una vida comunitària mediocre, on realment el rostre, la veu, el cor, s’asseca, ja que s’han separat del cep, el Crist, el rei veritable, i no hi queda saba salvadora que hi doni vida.

El màrtir, qui vol ser testimoni de la fe, de la intimitat, de la relació profunda i ben fonamentada en Déu, no pot separar-se del Crist, per això, pot donar tota la vida, tota sencera, sense reserves.

Aquest cristià, aquest monjo, com sant Jordi, com els màrtirs del segle XX, com els màrtirs actuals tenen clar per qui viuen, tenen clar qui és la vida veritable, per això el martiri no pot matar-los. Perquè com a veritables deixebles donen glòria al Pare i fruits per a la comunitat cristiana, fruits d’al·leluia.